Sis passatemps que et rejoveneixen el cervell

“El cervell és una carretera paradoxal”, assegura el neuropsicòleg José Antonio Portellano. “Com més cotxes passen per una carretera, més se’n desgasta l’asfalt; però amb el cervell passa el contrari: com més s’utilitza, més s’activa”.

Com dèiem al blog fa uns dies, el cervell és un múscul que s’ha de mantenir en forma per fer-se gran de la millor manera possible. Si només ens fixem en el desgast que pateixen els ossos o la pell pel pas del temps, deixem de banda un òrgan essencial. És per això que els experts recomanen fer passatemps com els mots encreuats, els sudokus o les sopes de lletres per mantenir l’activitat mental en perfecte estat.

Els passatemps ens fan passar una bona estona, però no només això, sinó que a més ocupar el temps lliure amb exercicis d’aquest tipus ens ajuda a fer servir estratègies de raonament, atenció i lògica que ens mantenen actius.

Dedicar una mica d’esforç a resoldre passatemps té múltiples avantatges. A continuació us n’expliquem alguns dels que podreu trobar agrupats al manual editat per l’Obra Social “la Caixa”:

• Sudoku: Aquest famós passatemps nord-americà es va popularitzar internacionalment el 2005 i aporta grans beneficis al cervell, entre els quals destaca la millora en la percepció, en la memòria i en l’estratègia de planificació. A més, quan resolem un sudoku exercitem la memòria de treball, la coordinació i la lògica.

• Sopa de lletres: Aquest passatemps, creat a la segona meitat del segle XX, consisteix a descobrir un nombre determinat de paraules amagades en un quadre ple de lletres sense sentit aparent. Gràcies a exercicis d’aquest tipus es practiquen habilitats com el llenguatge, l’atenció, la concentració i la memòria semàntica, entre d’altres.

• Quants n’hi ha?: Aquest exercici presenta una sèrie de figures que inclouen a l’interior múltiples rèpliques de la mateixa forma geomètrica. Preguntant, per exemple, quants triangles podem veure a la imatge, s’entrenen l’atenció, la concentració, la capacitat visoperceptiva, la flexibilitat de pensament i la perseverança, entre d’altres.

• Mots encreuats i autodefinits: Omplir quadrícules amb lletres per formar paraules gràcies a diferents definicions ens aporta sobretot capacitats lingüístiques com la memòria semàntica. A més, ens fa treballar la flexibilitat mental per associació d’idees entre definició i paraula i per decidir quina opció encaixa amb la longitud proposada.

• Laberints: Amb aquest exercici que sembla tan simple es treballen diverses habilitats. D’una banda, funcions executives com la capacitat per resoldre problemes o planificar i la flexibilitat cognitiva. L’atenció, la concentració i la coordinació visomotora també s’exerciten.

• Buscar diferències: Comparar dos dibuixos o dues fotografies que a primera vista semblen iguals i trobar-hi un nombre determinat de diferències ens aporta altes dosis de capacitat d’observació i atenció. A més, ens dóna l’habilitat per analitzar sistemàticament i de forma ordenada les situacions. I, evidentment, ens ajuda a treballar la paciència.

Tenir desgastat l’asfalt del nostre cervell, per citar el doctor Portellano, és sempre positiu. Val la pena apostar per cuidar-nos la ment tant o més del que ens cuidem el cos. Ens permetrà fer-nos grans amb la millor qualitat de vida possible.