Retribució variable: com apujar el sou als empleats sense augmentar el cost per a l’empresa?

Sembla un joc de suma nul·la. És una cosa incompatible. Un oxímoron: apujar el salari sense que augmenti el cost. Això no obstant, sí que és possible gràcies a la retribució flexible, un sistema mitjançant el qual abones un “extra” que influeix directament en els impostos. És tot un incentiu.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

Apujar el sou sense que augmenti el salari: la quadratura del cercle

El pagament en espècie. Aquest és el secret. No tot són diners en efectiu, però a la llarga el treballador estalvia costos, amb la qual cosa guanya més.

Però això és compatible amb un no augment de costos? O, dit d’una altra manera, on és el truc? El secret es troba en la tributació. El treballador no paga impostos per aquestes retribucions variables, amb la qual cosa, en definitiva, guanya més. Això no obstant, cal tenir en compte que certes ajudes sí que han de cotitzar a la Seguretat Social.

El límit a la retribució en espècie se situa en el 30%. Així, 3 de cada 10 euros guanyats poden anar destinats a aquests productes i serveis. Però aquesta part del sou no és obligatòria, l’empresari no pot imposar-la. A més, hi ha un terra de pagament en efectiu: el salari mínim.

Llegeix també: IRPF de les pensions de jubilació i excepcions que no estan subjectes a retenció fiscal

La fórmula que cal aplicar és la següent: l’empresa paga per aquests serveis, després es descompten de la nòmina del treballador, llavors, de cara a la declaració de l’IRPF, la base imposable disminueix i, per tant, es paguen menys impostos.

Per exemple, per a un sou anual de 30.000 euros, el límit màxim de retribució flexible seria de 9.000 euros. Així, la base imposable, és a dir, el que guanyem a ulls d’Hisenda, baixaria fins als 21.000 euros.

Això no obstant, a ulls de la Seguretat Social, les coses canvien. En general, el valor dels productes o serveis lliurats formarà part de la base de cotització si està pactat en conveni o fixat al contracte de treball. Si l’empresari els lliura de manera voluntària poden no cotitzar, si bé hi ha un límit del 20% de l’IPREM per sobre del qual sí que caldrà pagar.

Tipus de retribucions en espècie 

Hi ha moltes possibilitats, les quals han de ser estudiades. D’una banda, tenim el factor social: són retribucions especialment útils per a la plantilla? Aquesta és una qüestió que cal tractar amb els representants dels treballadors.

Aquests són els principals exemples pels quals no s’ha de tributar en l’IRPF:

• Tiquets restaurant o productes de la cantina de l’empresa. No es paga impostos per aquesta retribució sempre que no se superin els 9 euros diaris fins a un total de 220 dies.

• Assegurança de salut. No es paga IRPF fins a un màxim de 500 euros per cada membre de la família.

• L’abonament de transport públic es cobreix fins a un màxim de 136,36 euros al mes.

• Xec guarderia. En aquest punt no hi ha límit. L’empresari paga les despeses i després els descompta de la nòmina.

• Lliurament d’accions de l’empresa. O bé per un preu baix o bé lliurades de manera gratuïta, no cal cotitzar o tributar per aquestes accions sempre que el seu valor no superi els 12.000 euros l’any.

Hi ha qüestions per les quals sí que es tributa:

• Si se superen els límits en els punts ja comentats: Tiquets restaurant, transport, lliurament d’accions i assegurances.

• Cotxe d’empresa. Sempre que a més s’utilitzi de manera personal, s’haurà de tributar per un 20% del valor, com indica l’article 43.1.b de la Llei de l’IRPF. Per obtenir el valor que cal imputar es fa servir la fórmula següent:

                         valor de mercat del vehicle x 20% x (dies d’ús particular / 365 dies) 

• Habitatge llogat propietat de l’empresa. Es tributa pel 5% del valor cadastral sempre que estigui revisat. En cas contrari, es paga pel 10%.

Llegeix també: A quin grup de cotització pertanys?

Respecte a la Seguretat Social, ja s’ha explicat la norma general, però es pot especificar en alguns aspectes.

S’ha de cotitzar pel valor total dels vals de dinar, les ajudes de guarderia, les dietes de transport i les assegurances de responsabilitat civil. En el cas de les assegurances mèdiques, es cotitza a partir dels 500 euros.

Els tributs i la Seguretat Social són qüestions que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar la cartera de serveis que es presten. No en va estem parlant d’incentius per al treballador. És una manera de mantenir alta la motivació sense que l’empresa dugui a terme un desembors extraordinari. Per a l’empleat, l’estalvi en impostos pot arribar a equivaler a un mes de dinars, dos mesos de transport públic o fins a tres mesos de guarderia.