Tres gràfics que expliquen per què l’envelliment ja és un problema per a les pensions públiques a Espanya

La demografia, com molts experts indiquen, marca el destí del món. Les dades demogràfiques dels principals organismes oficials posen de manifest que el futur als països desenvolupats afronta importants reptes per mantenir intacta la viabilitat de l’estat del benestar. El principal problema es troba en el fet que el sistema actual es va pensar per a una societat en la qual l’esperança de vida de la població era molt més baixa que avui dia. Ara vivim més, la societat envelleix a passos de gegant i s’ha convertit en una obligació adaptar-se a aquesta nova realitat.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

L’investigador responsable de la Unitat d’Estudis Demogràfics i Socials del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Diego Ramiro Fariñas, ja ho va explicar en aquesta entrevista al blog de VidaCaixa: “Espanya en les properes dècades serà un país envellit, amb una gran població de persones grans i una esperança de vida cada cop més alta”.

La població envelleix i, a això, cal afegir-hi la constant caiguda de joves susceptibles d’incorporar-se al mercat de treball en els propers anys. En el següent gràfic hem creuat les dades que proporciona l’OCDE amb relació a població de menys de 15 anys (la futura força de treball) amb més grans de 65 anys (pensionistes) i hem constatat que en el que en les dècades dels 50, 60, 70 i 80 funcionava en matèria de pensions, a mitjans dels 90 va canviar i avui és insostenible. Les línies dels gràfics s’encreuen i la realitat és actualment una altra: cada vegada hi ha menys treballadors per pagar a més jubilats.

A més, en el següent mapa, que vam publicar en l’entrada Espanya i el camí cap a una societat més envellida, es pot veure com la població espanyola és cada cop més gran i quina és l’estimació de l’INE sobre els més grans de 65 anys de cara als propers anys segons la regió.

Una altra dada que cal tenir en compte. La taxa de fecunditat porta uns quants anys enfonsada en les principals economies del món. Actualment es troba molt per sota dels 2,1 fills, que és quan es considera que es pot parlar de taxa de reemplaçament, als països de l’OCDE. Les famílies opten avui per tenir menys fills: un o cap és la realitat de la immensa majoria pel que fa a descendència. De cara al sistema de l’estat del benestar, únicament la immigració és capaç de revertir aquesta situació.

Més dades. Com ja vam veure en una altra entrada del blog de VidaCaixa, la taxa de dependència a Espanya, és a dir, la proporció de persones més grans de 65 anys respecte a les que es troben en edat de treballar, assenyala també que en els propers anys la sostenibilitat del sistema de pensions serà complicada. Segons el següent gràfic, el 1980 hi havia 1,9 jubilats per cada deu persones en edat de treballar. Avui aquesta xifra ha augmentat fins a 3 jubilats. De cara al 2060, l’INE preveu que siguin 7,9 pensionistes per cada deu treballadors. És a dir, cada vegada menys contribuents per a més jubilats.

Les preguntes s’acumulen. “Pot l’Estat mantenir la seva promesa de pagar una pensió digna de jubilació?” o “què cobraré de pensió?” són dues de les inquietuds que més es repeteixen. Les dades, com hem vist, indiquen que cada vegada viurem més i millor, la qual cosa és una bona notícia. Això no obstant, també veiem que el sistema públic de pensions té un problema important: cada vegada hi ha menys població en edat de treballar que pagui les pensions a un nombre cada cop més gran de jubilats. Tot apunta que en els propers anys haurem de treballar més anys (a Espanya l’edat de jubilació serà de 67 anys el 2027), les pensions públiques seran cada vegada menys generoses i haurem d’estalviar més per poder viure com volem.

Llegeix també: Per què em convé tenir un pla de pensions?

Amb l’objectiu d’aportar una mica de llum a algunes de les preguntes que molts es fan respecte al futur, s’ha posat en marxa recentment un simulador de jubilació per saber quant he d’estalviar per quan finalitzi la meva etapa laboral i quant estic estalviant ara en realitat. Es tracta de poder comparar el que un creu que necessita per als seus anys després de la jubilació i el que en realitat tindrà. Sens dubte, una bona manera d’obrir els ulls davant una qüestió que demana ser abordada amb serenitat, informació, estratègia i intel·ligència.

Hi ha eines d’estalvi privat que permeten preparar el futur d’una manera adequada, com ara els plans de pensions o els PIES.

Què és un pla de pensions? Un producte d’estalvi per a la jubilació que disposa de destacats avantatges fiscals i que ajuda a complementar la pensió pública. Un dels principals atractius és que les aportacions redueixen la base imposable en la declaració de la renda. La seva màxima aportació són 1500 euros anuals i és el que ens podrem deduir en la nostra declaració de l’IRPF. Posem-ne un exemple: si la base imposable en la renda són 30.000 euros i s’aporten 5.000 euros anuals, aquesta es quedarà en 25.000 euros.

D’altra banda, hi ha el PIES. Disposa d’un interès garantit, la seva aportació màxima és també de 8.000 euros anuals, i 240.000 euros l’aportació màxima total. El PIES està pensat per aconseguir una renda vitalícia de cara a la jubilació. I què és una renda vitalícia? Es tracta d’un ingrés mensual per a tota la vida amb l’objectiu de cobrir una caiguda d’ingressos o per quan ens jubilem. Si s’opta per rescatar el PIES en forma de renda vitalícia, els rendiments queden exempts de tributació.