Com serà la pensió de jubilació d’aquí a 30 anys?

L’actual sistema públic de pensions a Espanya, anomenat de repartiment i en el qual els treballadors en actiu paguen les prestacions dels jubilats, és insostenible i la pensió màxima perdrà 500 euros en 30 anys. Així ho assegura un estudi realitzat pels professors Javier Díaz-Giménez, de l’IESE Business School, i Julián Díaz-Saavedra, de la Universitat de Granada.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

L’informe, titulat The Future of the Spanish Pensions, posa de manifest que les mancances del sistema de pensions espanyol, detectades abans de la crisi global del 2008, ja van ser advertides abans del canvi de cicle econòmic i que el seu problema és estructural. Per aquesta raó, els autors aposten per un sistema de pensions que sigui semblant al suec, on els treballadors coneixen exactament el que han aportat per a la jubilació, una de les solucions que s’apuntava a Com han arreglat altres països europeus el problema del seu sistema públic de pensions?.

En l’esmentada entrada del blog de VidaCaixa s’explica que Suècia funciona pel que fa a pensions sota un model de comptes nocionals, és a dir, que busquen un equilibri entre les cotitzacions pagades i les prestacions rebudes. El model suec és un sistema en què les prestacions s’ajusten al llarg del temps en funció de la capacitat financera de l’Estat i, per tant, no posen en risc l’existència d’un dèficit.

L’estudi també assenyala que, malgrat les reformes efectuades pel Govern entre el 2011 i el 2013 en aquesta matèria, que sí que han ajudat a limitar l’augment d’impostos i de cotitzacions socials, no han servit perquè la pensió màxima perdi fins a 500 euros del seu valor en els propers 30 anys. Segons els autors d’aquest informe, la pensió màxima és a la que tenen dret cada vegada més espanyols que pertanyen a la generació del baby-boom i que en els pròxims anys començaran a jubilar-se.

Quan molts avui es pregunten què cobraré quan em jubili, els càlculs que revela l’anàlisi assenyalen que la pensió màxima, que va ser de 2.561 euros el 2015, passarà a 1.946,4 euros el 2045 i quedarà reduïda a 1.580,4 euros en 65 anys. D’altra banda, la pensió mínima, que l’any passat va ser de 634,5 euros, serà el 2045 de 482,2 euros i de 391,5 euros el 2080. Segons els professors de l’IESE i de la Universitat de Granada, el sistema actual de pensions carrega el pes de la solidaritat en les classes mitjanes, aquells amb ingressos inferiors als 40.000 euros, en favor de les classes més desfavorides.

La demografia i l’esperança de vida juguen un paper determinant en com ha canviat el sistema de pensions amb les últimes reformes i en com s’hauria de replantejar de cara al futur. Amb l’objectiu de posar una mica de llum sobre una qüestió plena encara d’ombres, recentment s’ha posat en marxa un simulador de jubilació per saber quant s’ha d’estalviar fins a la jubilació i quant estalvia un actualment. Es tracta amb aquest exercici de veure per escrit què és el que un pensa que passarà i el que amb tota probabilitat succeirà en matèria econòmica en l’àmbit de la seva pensió de jubilació. Tenint en compte les dades, és possible voler replantejar l’estratègia que un segueix de cara a l’estalvi futur en els anys previs a la jubilació. Hi ha eines d’estalvi privat amb importants avantatges fiscals, com ara el pla de pensions, els PIES o les AIELT, que serveixen per complementar la pensió pública de jubilació.

L’estudi dels professors de l’IESE Business School i de la Universitat de Granada va en consonància amb l’últim informe anual del Banc d’Espanya. En aquest document s’indica que, “des d’una perspectiva a mitjà i llarg termini, és prioritari afrontar els reptes derivats de l’impacte de l’envelliment de la població sobre les finances públiques i, en particular, sobre el sistema de pensions”.

Llegeix també: Límits en la jubilació: Quina és la pensió màxima?

I afegeix que les reformes efectuades pel Govern entre el 2011 i el 2013 “han reforçat substancialment la sostenibilitat del sistema, si bé la seva adequació a les necessitats d’una població progressivament més envellida planteja reptes notables. Concretament, en absència de modificacions addicionals dels ingressos del sistema, el mecanisme d’ajust es produeix principalment a través de la pensió mitjana, la qual cosa, en un context de creixement significatiu de la taxa de dependència, implica la necessitat d’analitzar la possible incorporació d’altres fonts de finançament al sistema, delimitar els conceptes que es financen a través seu i, si escau, desenvolupar els mecanismes d’assegurança i estalvi que ajudin a complementar en el futur les pensions del sistema públic de repartiment, com els que ja s’han implantat en altres països”.