Listat de continguts
Més anys de vida exigeixen noves respostes, més planificació i decisions financeres més flexibles. Una població cada cop més longeva redefineix el futur de la societat i l’economia a Espanya.
Espanya és un dels països amb més esperança de vida del món i per primera vegada hi ha més persones majors de 65 anys que menors de 15, un envelliment imparable que redefineix el nostre model social, econòmic i de protecció, i que obliga a plantejar un escenari inèdit: una població longeva i envellida suposa un desafiament per al futur de les pensions públiques a Espanya.
Les dades ho retraten: segons l’INE, el 2025 l’esperança de vida mitjana se situa en 83,4 anys i les previsions d’Eurostat apunten que el 2050, d’aquí a tot just 25 anys, més del 30% de la població espanyola tindrà 65 anys o més.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
Però estem preparats per viure més anys? Una persona destina la major part dels seus estalvis a les cures després de la jubilació i aquí rau el quid de la qüestió: realment disposem de la planificació financera necessària, no solament per mantenir el nostre nivell de vida, sinó per fer front a una vida més longeva i dependent?
Avui dia, la gran pregunta gira al voltant de si hi haurà pensions en el futur o si el sistema pot suportar aquesta pressió. Segons l’AIReF, hi ha 2,1 cotitzadors per cada pensionista, mentre que fa 30 anys n’eren gairebé 3. A més, Espanya ja supera el 12% del PIB dedicat a pensions, segons dades de l’OCDE. Però la qüestió de fons apunta realment a l’estalvi privat com l’única solució real.
La longevitat activa obre oportunitats, però també obliga a repensar com finançar més anys de vida. Aquest repte exigeix reformes públiques, educació financera i noves solucions d’estalvi i liquiditat. En definitiva, el futur de les pensions a Espanya i el nou escenari de longevitat requereix un compromís social i econòmic de tothom.
Un país que viu més: les noves exigències socials
Durant els propers 25 anys, el sistema de pensions afrontarà el desafiament d’equilibrar ingressos i despeses per sostenir una població cada cop més longeva. Eurostat revela que, el 2050, la ràtio de dependència es duplicarà: cada 100 persones en edat de treballar hauran de sostenir més de 70 persones majors de 65 anys.
Organismes com l’OCDE o l’AIReF coincideixen: és imprescindible dur a terme reformes en el sistema públic de pensions, amb l’edat de jubilació, incentius per retardar la sortida del mercat laboral i, d’altra banda, fomentant l’estalvi privat i noves fórmules de liquiditat.
L’OCDE recorda que Espanya és un dels països amb més despesa pública en pensions en relació amb el PIB, superant-ne el 12% el 2025. I la tendència continuarà a l’alça si no es combinen polítiques públiques, educació financera i solucions innovadores.
Com afrontar la longevitat a Espanya?
Com apunta Javier Valle, conseller director general de VidaCaixa, «les receptes que podíem utilitzar en una societat en la qual la gent vivia menys, on el rol de la família era diferent, avui ja no són suficients per respondre als nous reptes. Hem de pensar diferent, perquè les coses estan canviant de manera inexorable».
El canvi no és només demogràfic, és econòmic i social. Milions de persones d’entre 55 i 75 anys ja no es limiten a rebre una pensió, sinó que busquen reinventar el seu projecte vital, estan oberts a noves oportunitats, a acceptar i sobrepassar els canvis i a triar sobre el seu futur, conscients que cada decisió financera és clau per viure més i millor demà.
Aquests milions de persones s’engloben en una nova generació per a la qual la jubilació del futur no serà només una etapa de descans, sinó una fase activa i diversa, en la qual buscaran noves formes d’ingrés, de cura del seu patrimoni i de decisions sobre l’habitatge.
Espanya comença a fer passos, però queda molt camí i s’enfronta a desafiaments com:
- Cerca d’ingressos complementaris
En aquest context en què les projeccions apunten que bona part de la població viurà més de 90 anys, confiar en la pensió pública no sempre és suficient per mantenir el nivell de vida.
Per això, cada vegada més persones combinen la pensió amb rendes vitalícies, plans de pensions, d’estalvi o inversió i solucions de liquiditat per complementar ingressos i mantenir la seva independència econòmica.
Com assenyala l’OCDE, la clau és diversificar les fonts d’ingrés per no dependre d’una única via.
- Solucions per a l’habitatge
L’habitatge ha esdevingut un recurs estratègic per afrontar la longevitat; per això, opcions com la hipoteca inversa, la venda de la nua propietat o l’avançament de lloguers permeten transformar part del patrimoni immobiliari en liquiditat, sense renunciar a viure a la pròpia llar.
En països com Holanda o el Regne Unit, aquests productes estan més arrelats i implantats, i fins i tot són fomentats per la mateixa Administració pública. A Espanya, el seu ús creix com a part d’una planificació patrimonial més flexible.
- Millores en dependència i en les cures de llarga durada
Gairebé dues de cada 10 persones majors de 65 anys viuen soles a Espanya i moltes necessiten xarxes de suport extern. Planificar la dependència i les despeses associades, com ara una residència, cuidadors o serveis mèdics, és una part fonamental per a la protecció sènior.
Els països líders en longevitat, com el Japó o Alemanya, ja destinen polítiques i recursos per garantir que ningú quedi desprotegit davant la pèrdua d’autonomia. A Espanya, aquest debat comença a ocupar l’agenda pública, però cada família es pot anticipar amb solucions que assegurin tranquil·litat, sense improvisar.
Generació +: noves respostes als reptes de la longevitat
Generació + és la resposta de CaixaBank a un repte tan gran com viure més i millor: protegir i acompanyar cada persona gran per decidir com vol viure la seva jubilació i aquesta etapa de la seva vida.
Com va explicar Javier Valle, Director d’Assegurances de CaixaBank i Conseller Director General de VidaCaixa, «hem creat un ecosistema de serveis en el qual prestem ajuda de tota mena per a les persones grans, des de la gestió de la dependència o la mobilitat reduïda fins a la planificació patrimonial i financera».
En què es tradueix la iniciativa Generació +? Hi ha tres punts que vertebren aquest ecosistema d’acompanyament sènior:
- Protecció i liquiditat adaptades:
- Generació + ofereix rendes vitalícies, per assegurar ingressos estables tota la vida.
- També fons d’inversió i carteres adaptades a cada etapa, perquè cada persona pugui ajustar el seu estalvi i el seu nivell de risc segons els seus objectius.
- A això s’hi sumen solucions de liquiditat patrimonial, com la hipoteca inversa o la venda de la nua propietat.
- Suport integral i humà:
- Generació + amplia l’acompanyament a serveis que inclouen gestió de la dependència, organització de cures professionals i suport per a persones amb mobilitat reduïda.
- Coneixement i escolta activa:
- Per respondre a necessitats reals, Generació + té el suport d’un grup d’experts que analitza l’evolució de la població sènior i estudia tendències juntament amb universitats com ESADE, Comillas i Deusto.
- Com recalca Javier Valle, «hem creat un grup d’experts precisament per estar més a prop de quina és la sensibilitat de la gent gran. I un laboratori de recerca per aprendre i fer millor les coses».
Aquest compromís d’escolta permet dissenyar productes i serveis que s’actualitzin amb la societat, en comptes de quedar-se ancorats en models de fa 50 anys.
Conclusió
Hi haurà pensions quan em jubili? Sí, però la clau consisteix a complementar-les, diversificar ingressos i planificar bé cada etapa de la longevitat. Els nous desafiaments a què ens enfrontem són complexos, fet que ens obliga a ser més previsors en l’estalvi privat i més flexibles al llarg del nostre camí vital.
La Generació + no busca receptes úniques: demana informació, confiança i solucions a mida, perquè decidir quan jubilar-se, reinventar-se o transformar el nostre patrimoni hauria de ser una elecció, no una urgència.
En un món que canvia ràpidament, planificar la longevitat i la jubilació del futur marca la diferència entre improvisar i viure amb tranquil·litat.
