Aquest és el futur de la pensió de jubilació a Espanya (segons experts i organismes oficials)

Espanya afronta el repte de reformar el sistema de pensions. El debat polític és damunt la taula i els principals actors ja han dit la seva pel que fa al cas. Les prediccions pronostiquen que les pensions, majoritàriament de jubilació però també de viduïtat o incapacitat, cada vegada seran de menys quantia. El futur de les pensions, si no hi ha canvis de fons que ho evitin, és poc encoratjador.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

Tot seguit, veurem una sèrie de dades que expliquen aquest ombrívol panorama:

1) La pensió mitjana dels nous jubilats ha experimentat el 2016 una caiguda per primera vegada des de fa gairebé una dècada. Ha estat molt? En realitat, no. La prestació per a aquells que es van retirar el 2016 va ser de 1.332 euros mensuals, mentre que el 2015 va ser 10 euros superior. L’important d’aquesta dada és la tendència que marca i el que, d’acord amb les dades demogràfiques i de perspectives d’ocupació, s’espera que succeeixi en els propers anys. Un descens així no es produïa des del 2005.

A què es deu aquesta caiguda? Principalment a la destrucció d’ocupació. L’actual sistema de pensions a Espanya, anomenat de repartiment, es basa en el fet que els qui treballen paguen als jubilats. Aquest plantejament tenia sentit a principis del segle xx, quan es va instaurar l’actual sistema de pensions a Espanya, atès que la demografia, l’economia i la societat de l’època acompanyaven. La realitat avui, el 2017, és molt diferent. La immensa majoria de les noves pensions a Espanya són de jubilats. El 2016, per exemple, n’hi va haver 560.000, de les quals 307.000 van ser per pagar als qui s’havien retirat de la vida laboral. Amb una proporció de persones majors de 65 anys cada vegada més gran respecte a les que es troben en edat de treballar, que serà cada vegada més petita, el futur de les pensions es preveu com a mínim incert.

2) Les pensions podrien perdre 7 punts de poder adquisitiu en una dècada. Aquesta és l’última alerta sobre el tema de les prestacions de jubilació que ha dut a terme l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF). Aquest supervisor fiscal creu que durant els propers cinc anys les pensions únicament es revaloraran el mínim obligatori del 0,25%. Si no es prenen mesures per evitar-ho, el progressiu empobriment dels nou milions i mig de pensionistes espanyols en els propers anys és l’escenari més probable. La realitat del sistema públic de pensions a Espanya no és altra que la seva insostenibilitat financera, almenys tal com està plantejat avui. I no únicament per l’insuficient nombre de cotitzadors, ni pels baixos salaris dels nous treballadors que s’incorporen al sistema, sinó també per la projecció futura d’unes taxes de natalitat cada vegada més baixes, amb el consegüent envelliment de la població.

3) Retardar la jubilació més enllà dels 67 anys per sostenir les pensions. Aquesta és la idea que ha posat damunt la taula recentment el Banc d’Espanya per ajudar a la sostenibilitat de la Seguretat Social. L’edat legal de jubilació ara se situa, aquest any, en 65 anys i cinc mesos i arribarà als 67 anys el 2027. La mesura, segons l’opinió dels analistes del supervisor bancari, es justificaria per l’augment de l’esperança de vida, el retard en l’entrada en el món laboral i el menor desgast físic de la majoria de feines actualment. Segons els tècnics de l’organisme, qualsevol mesura que desincentivi la jubilació anticipada i que allargui la vida laboral és positiva per al sistema de pensions. El Banc d’Espanya també considera necessari que els ciutadans es facin plans de pensions privats per complementar la seva pensió pública. Els missatges en aquest sentit es van repetint constantment. Per exemple, a Com serà la pensió de jubilació d’aquí a 30 anys? se’ns advertia que la pensió màxima perdrà fins a 500 euros del seu valor en els propers 30 anys. Així mateix, segons una anàlisi de la Fundació Edad&Vida presentada juntament amb VidaCaixa i l’Obra Social “la Caixa”, set de cada deu jubilats només disposen de la pensió pública com a font d’ingressos i aquesta pensió pública, com veiem, tendeix a anar a menys.

És interessant, arribats a aquest punt, preguntar-se per què em convé tenir un pla de pensions.

 

Què és un pla de pensions? Fonamentalment es tracta d’una eina d’estalvi per a la jubilació que disposa d’importants avantatges fiscals. El seu objectiu principal és complementar la pensió pública de jubilació. Enric Fernández, Director Corporatiu de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank, posa en relleu sobre aquest producte que “les aportacions les recuperarem el dia que ens jubilem i les podem recuperar també de manera anticipada sota determinades circumstàncies”, que és el que es coneix com rescatar el pla de pensions. Les aportacions es limiten als 8.000 euros anuals, sense que aquesta quantitat superi el 30% dels rendiments nets del treball i de les activitats econòmiques, i tot el que s’estalvia en cada exercici és deduïble en la declaració de la renda.

També et pot interessar:

Consells per a petits estalviadors, com i quan cal estalviar?

Què implica designar beneficiaris d’un pla de pensions, un PIES o una AIELT?