Jubilació

La jubilació és el moment en què un treballador en actiu, ja sigui per compte propi o aliè, deixa de treballar i comença a percebre una pensió equivalent al salari. Es pot donar per diversos motius, el més comú és haver arribat a l’edat màxima de jubilació

Què és la jubilació?

La jubilació és el moment en què una persona deixa de treballar activament, normalment perquè ha assolit l’edat legal establerta o compleix els requisits de cotització, i comença a rebre una pensió pública que substitueix, totalment o parcialment, els ingressos que s’obtenien treballant.

És una etapa molt rellevant de la vida laboral, perquè marca un canvi de ritme encara que no ha de implicar deixar tot tipus d’activitat productiva, si es vol

Significat de jubilació

La paraula jubilació prové del llatí iubilatio, que es referia a una celebració de victòria o descans. En el context contemporani, la jubilació vol dir descansar de la vida laboral remunerada, però també tenir seguretat econòmica: el significat va més enllà del fet de deixar de treballar; implica planificar per viure amb tranquil·litat, mantenir una estabilitat financera i gaudir del temps lliure sense preocupar-se pel diner

Requisits per accedir a la jubilació

Per poder jubilar-se amb garantia de percebre el 100% de la pensió pública cal complir dos requisits imprescindibles, exigits per la Seguretat Social: complir l’edat legal de jubilació i acreditar un període mínim de cotització

Quina és ledat de jubilació?

L’edat de jubilació està regida per un augment gradual anual. A partir del 2026, l’edat legal ordinària serà de 66 anys i 10 mesos per als qui hagin cotitzat menys de 38 anys i 3 mesos. Per als qui sí que acreditin, en la data del seu retir, 38 anys i 3 mesos de cotització o més es podran jubilar als 65 anys i percebre el 100% de la pensió.

Aquest procés d’increment de l’edat legal de jubilació continuarà progressant fins al 2027. A partir d’aquest any, l’edat ordinària es fixa en 67 anys per als que no arribin a un nou llindar d’anys cotitzats: 38 anys i 6 mesos

Tipus de jubilació

A Espanya hi ha diverses modalitats de jubilació, adaptades a diferents circumstàncies personals i laborals. Alguns dels tipus més habituals

La jubilació ordinària

És la modalitat de jubilació estàndard, a la qual s’accedeix en complir l’edat legal de jubilació i el període mínim de cotització

La jubilació anticipada

Aquesta modalitat és la que permet retirar-se abans de l’edat ordinària, si compleixes certs requisits de cotització, encara que en fer-ho hi ha reduccions a la quantia de la pensió de jubilació. Hi ha diverses modalitats:

• Anticipada voluntària: es pot sol·licitar fins a dos anys abans de l’edat ordinària.

• Anticipada involuntària: s’aplica en casos d’acomiadament objectiu o causes alienes al treballador, permetent avançar la jubilació fins a quatre anys abans de l’edat ordinària.

Com més gran és la bestreta, més gran és la reducció de la pensió per l’aplicació de coeficients reductor

La jubilació demorada

Aquesta modalitat es dóna quan una persona opta per treballar més enllà de ledat ordinària i endarrerir la jubilació. Amb la jubilació demorada es poden millorar les prestacions o percebre altres beneficis que s’apliquen sobre la base cotitzable

La jubilació parcial

La jubilació parcial et permet continuar treballant a temps parcial mentre comences a cobrar part de la teva pensió. És una forma de transició gradual a la jubilació total, pensada per als que volen reduir la jornada sense deixar de treballar per complet

La jubilació flexible

Aquesta modalitat permet compatibilitzar la pensió de jubilació amb un contracte a temps parcial. Aquest tipus de jubilació és la que sol·licita una persona que ja està jubilada i decideix tornar al mercat laboral. En aquest cas, és possible compatibilitzar el cobrament d‟una pensió amb un contracte a temps parcial, a través d‟una reducció de jornada que se situa entre el 25% i el 50

Com calcular la pensió de jubilació

El càlcul de la pensió pública depèn de dos factors clau: l’edat en què et jubiles i els anys i les bases de cotització que has acumulat. Fins ara, la base reguladora, la dada que serveix per calcular la quantia de la pensió de jubilació, s’obtenia sumant les darreres 300 bases de cotització (equivalent als darrers 25 anys de cotització d’un treballador) i es dividia el resultat entre 350. A partir del 2026, aquest mecanisme canvia i es converteix en.

Així, els treballadors que es jubilin a partir del 2026 podran triar entre dues fórmules —l’actual, que revisa els anys més recents cotitzats, o una fórmula que amplia el còmput de cotització a 29 anys i permet excloure’n les pitjors bases. Aquesta nova opció cerca compensar aquells treballadors que durant la seva trajectòria laboral van haver d’interrompre la seva activitat.

No existen conceptos relacionados