DICCIONARIO FINANCIERO
Testaferro
Un testaferro és una persona que actua en nom d’una altra ocultant la veritable identitat del titular real en un contracte, negoci o transacció. Aquesta figura s’utilitza per mantenir en l’anonimat el veritable propietari o beneficiari d’una operació, apareixent com el titular oficial davant de tercers i autoritat
Què és un testaferro?
La definició de testaferro fa referència a una persona física que presta el seu nom i signatura per realitzar operacions comercials, financeres o jurídiques en representació d’una altra persona, que roman oculta però és la que realment controla i es beneficia de les operacions esmentades.
Aquesta pràctica es pot donar en múltiples contextos: des de la compra d’immobles fins a la constitució de societats, passant per inversions financeres o la titularitat de comptes bancaris
Característiques del testafer
Actua per compte d’altri
El testaferro no té interès econòmic real en l’operació, sinó que actua seguint les instruccions del veritable titular, que manté el control efectiu de les decisions
Aparenta ser el propietari
Davant tercers i documentalment, el testaferro figura com el titular oficial de drets, béns o participacions, encara que a la pràctica no exerceixi un control rea
Pot ser remunerat
En molts casos, el testaferro rep una compensació econòmica per prestar nom i assumir els riscos formals de l’operació
Implica riscos legals
La figura del testaferro pot comportar responsabilitats civils, fiscals i fins i tot penals, especialment si s’utilitza per a activitats fraudulentes o de blanqueig de capital
Testaferro: exemples pràctics
Per entendre millor aquest concepte, vegem alguns exemples habituals:
-
Sector immobiliari: Una persona adinerada utilitza un familiar com a testaferro per comprar un habitatge de luxe, evitant així aparèixer públicament com a propietari.
-
Constitució d’empreses: Un empresari crea una societat utilitzant terceres persones com a administradors o socis aparents, mantenint el control real de la companyia sense figurar oficialment.
-
Inversions financeres: Un inversor utilitza un intermediari per obrir comptes bancaris o fer inversions en nom seu, ocultant la seva identitat davant les entitats financeres.
-
Operacions comercials: Una empresa utilitza una altra societat com a testaferro per participar en concursos públics o realitzar operacions comercials on no pot aparèixer directament
Marc legal del testaferro
Tot i que la figura del testaferro no està prohibida per se, el seu ús pot generar problemes legals importants:
- Frau fiscal: Si s’utilitza per evadir impostos o amagar patrimoni a Hisenda.
- Blanqueig de capitals: Quan serveix per legitimar diners procedents d’activitats il·legals.
- Responsabilitat civil: El testaferro pot ser demandat com si fos el veritable titular.
- Delictes societaris: En l’àmbit empresarial, pot constituir administració deslleial o apropiació indebid
Riscos per al testaferro
Qui accepta actuar com a testaferro assumeix riscos significatius: pot ser perseguit judicialment per deutes o responsabilitats que no són seus, enfrontar sancions fiscals per patrimoni que no pertany, o patir conseqüències penals si l’operació encobreix activitats delictiva
Diferència entre testaferro i representant legal
És important distingir entre un testaferro i un representant legal. El representant actua de forma transparent i legal en nom d’un altre, mentre que el testaferro amaga intencionadament la identitat del veritable titula
Per concloure
Entendre què és un testaferro i conèixer exemples del funcionament és fonamental per identificar pràctiques que poden comportar greus conseqüències legals. Tot i que en alguns casos pugui semblar una solució pràctica per mantenir l’anonimat, els riscos fiscals, civils i penals fan que sigui una figura extremadament perillosa tant per a qui actua com a testaferro com per a qui utilitza els seus serveis.
