Taxa rosa: què és i per què se’n parla tant

Des de fa uns anys escoltem i llegim a la premsa, la ràdio, la televisió i les xarxes socials sobre un fenomen que es dona al supermercat. Es tracta d’una diferència desorbitada de preus entre productes que tenen la mateixa funcionalitat, però que disposen d’una característica diferent, normalment el color.

Parlem de la pink tax, o taxa rosa en català, un terme que va aparèixer el 2014 a França i que des de llavors s’ha expandit per tot el món i ha incentivat el debat social. Però què és aquesta taxa rosa? I per què ha generat tant d’enrenou? Continua llegint per descobrir per què el color rosa és més car que d’altres.

Què és la taxa rosa?

La taxa rosa, també coneguda com a impost rosa, fa referència al preu extra dels productes destinats al públic femení, en comparació amb aquells, de característiques i prestacions semblants, destinats al mercat masculí.

Si passegem pels lineals del supermercat, hi podem veure certes diferències, certament aclaparadores, si comparem els preus de productes que podríem dir que són idènticament iguals i que tenen la mateixa utilitat final. Així doncs, a què és deguda la diferència de preus? En molts dels casos al seu color, el rosa.

El color rosa s’ha orientat tradicionalment a un públic objectiu específic, el femení, amb la qual cosa s’han creat estereotips que arriben a impactar psicològicament. Així ho explica la psicologia del color, que atribueix a aquest espectre de llum les característiques de dolçor, feminitat, amistat o delicadesa.

La majoria d’aquests articles són d’higiene personal femenina, fet que la converteix en un autèntic luxe, que afecta el preu final del cistell de la compra de totes les dones, les quals arriben a pagar fins a un 25% més en comparació amb els productes «per a homes».

A quins productes afecta la taxa rosa?

El focus de la taxa rosa s’entrellaça amb un altre concepte relacionat, l’impost menstrual. Tots dos conceptes posen el focus en productes consumits principalment per les dones.

L’exemple més aclaridor d’aquesta taxa rosa el trobem en les maquinetes d’afaitar d’un sol ús. Un producte que arriba a duplicar el seu preu pel fet de tenir un embalatge de color rosa, dirigit al mercat femení, 0,23 € per unitat, enfront del mateix producte dirigit al mercat masculí, 0,09 € per unitat. Mateixa funcionalitat, però preu molt diferent.

Entre els productes afectats per aquesta taxa hi ha:

• Productes d’higiene íntima: compreses, copa menstrual, salvaeslips, tampons.
• Productes de cura personal: gels, cremes, maquinetes d’afaitar o colònies.
• D’altres: roba o joguines.

Per què existeix la taxa rosa?

Estereotips, màrqueting i comunicació, costos de fabricació… Aquests són alguns dels motius relacionats (o causants) amb la taxa rosa. Hem trobat diverses explicacions per a aquestes diferències de preus.

Els experts en màrqueting i comunicació afirmen que aquests productes arriben a costar un 25% més que els adreçats a homes a conseqüència d’estratègies de màrqueting aplicades, com la personalització dels productes, en la qual s’aplica la psicologia del color o la modificació d’altres atributs del producte que no canvien la seva utilitat, però sí la presentació pel que fa a embalatge o estètica visual.

Segons els estudis, hi ha una propensió positiva, per part de les dones, cap a la compra de productes més personalitzats. Això té a veure amb l’impacte cultural i social que ha viscut la dona, basat en estereotips que s’han anat expandint cap a les campanyes de comunicació i màrqueting.

D’altra banda, la indústria assenyala que aquest increment de preus és degut a la dificultat a l’hora de fabricar aquests productes. Amb això es refereixen a diferents aspectes com la producció a més petita escala, la dificultat de tractament d’alguns dels materials o la personalització del producte, com pot ser un disseny més ergonòmic.

Com és la taxa rosa a Espanya?

La taxa rosa ha originat un debat social a nivell mundial. Governs i organitzacions intenten reduir l’IVA actual dels productes d’higiene femenina davant la pressió d’alguns col·lectius i altres organitzacions com l’ONU i FACUA, les quals han demanat directament que s’elimini la taxa rosa perquè dificulta l’empoderament de les dones i les nenes.

El debat va tenir ressò fins i tot al Parlament Europeu, que ja el 2018 va publicar un informe en què proposava el repartiment de productes d’higiene menstrual en espais públics de manera gratuïta. Una mesura per lluitar contra la «pobresa de la menstruació».

A Espanya, dues de cada 10 dones tenen dificultats econòmiques per accedir a aquests productes bàsics, als quals no poden renunciar. Davant aquesta situació, algunes comunitats autònomes han posat en marxa iniciatives contra la taxa rosa; per exemple, Catalunya va repartir estotjos amb productes menstruals reutilitzables en centres escolars, serveis socials i penitenciaris.

Pel que fa a la Comunitat Canària, han reduït els gravàmens en articles femenins des del 2018, any en què es va eliminar qualsevol percentatge d’IVA sobre aquests, en passar d’un 3 a un 0%.

A la resta d’Europa, alguns països com Irlanda han eliminat qualsevol tipus de gravamen, mentre que d’altres com Alemanya han passat d’un IVA del 19 al 7%. Una taxa més assequible que també ajuda a afrontar la pujada del cistell de la compra.

Quant pot suposar la diferència de la taxa rosa?

Durant tota la vida, les dones es gasten prop de 2.500 euros per adquirir productes d’higiene personal orientats a la menstruació. Actualment, aquests productes d’higiene femenina estan gravats amb uns impostos una mica superiors als d’altres productes de primera necessitat; concretament, se situen amb un IVA del 10%, enfront del 4% d’altres béns com el pa o la llet.

En alguns casos, el preu de la versió «femenina» es pot arribar a incrementar fins a un 7%. Si s’hi apliqués el gravamen dels productes de primera necessitat, el consumidor es podria arribar a estalviar fins a 14 cèntims per producte. Una xifra que a primera vista podria semblar insignificant, però que en el panorama econòmic actual és realment significativa per a moltes famílies que necessiten estalviar.

Recapitulant

Actualment han aparegut diversos moviments contestataris que combaten la taxa rosa, amb la finalitat de mitigar la pobresa de la dona. De fet, es tracta d’un dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU: l’empoderament de les dones i les nenes que pateixen dificultats per aconseguir la igualtat de gènere i una independència econòmica.

Sigui qüestió de màrqueting o de fabricació, els productes afectats amb aquest impost estan rebent el suport necessari perquè els seus gravàmens siguin parcialment o totalment eliminats i, d’aquesta manera, es pugui fomentar un accés factible a productes bàsics que són necessaris per a més del 49% de la població mundial.