Què mengem?: Desxifrem el nou etiquetatge d’aliments

S’ha acabat això d’apropar-se l’etiqueta d’un aliment fins al nas per conèixer-ne els ingredients o tornar-se boig buscant els al·lergògens al paquet. Des de finals del 2014 s’aplica a Espanya el Reglament europeu 1169/2011 sobre informació al consumidor, que implica canvis en l’etiqueta dels aliments.

“La nova llei d’etiquetatge nutricional pretén donar una informació més clara i pràctica a la població perquè pugui tenir més eines per decidir el que consumeix”, explica Cristina Lafuente, dietista d’Alimmenta, que destaca el fet que, gràcies a aquest canvi en la normativa, es dóna més importància als nutrients que tenen més impacte sobre la salut del consumidor, com són l’energia, els greixos, el sucre i la sal.

Tal com va explicar la Comissió Europea, la modificació té com a objectiu donar eines perquè els consumidors puguin decidir amb més coneixement els aliments que compren. A partir d’ara es podran comparar calories, greixos, hidrats, proteïnes, sucres i sal per cada 100 grams o mil·lilitres de producte.

Gràcies a aquest nou DNI, cada producte revelarà els seus secrets més ben guardats i es posarà èmfasi en si conté algun dels catorze al·lergògens més comuns, així com els greixos, els greixos saturats i altres elements.

“Cal parar una atenció especial a la quantitat de greixos, sobretot als saturats, i de sucres. Les recomanacions nutricionals apunten al fet que, en una alimentació saludable, els greixos haurien d’aportar entre un 15% i un 30% de les calories diàries ingerides, i que els saturats no representessin més d’un 10%. En el cas del sucre, també s’aconsella que no superi el 10%”, explica Lafuente.

Si ens fixem en les principals modificacions que introdueix aquest reglament europeu, destaquen els canvis següents:

–          Adéu a la lletra minúscula: Amb l’objectiu de millorar la llegibilitat, la lletra ha de ser d’un mínim d’1,2 mil·límetres d’alçada, mentre que als envasos de mida més petita pot ser de 0,9 mm.

–          Compte amb els al·lergògens!: S’hauran de destacar amb lletra diferent o en negreta si el producte conté algun dels 14 al·lergògens més comuns.

–          Quantitats unificades: Les quantitats s’indiquen per 100 grams o 100 mil·lilitres per poder comparar. A més, es marca el % que representa sobre la quantitat diària recomanada per a un adult.

–          Quantes vegades ha estat congelat?: Carn, preparats de carn i productes de pesca hauran de portar indicada la data de congelació o de primera congelació. Quan els aliments hagin estat sotmesos a un procés de congelació i després es venguin descongelats, també caldrà indicar-ho a l’etiqueta.

–          És oli vegetal, sí, però de quin tipus?: Fins ara no era obligatori indicar la procedència de l’oli vegetal, de manera que el consumidor relacionava aquesta menció com una cosa saludable. Per contra, “un dels olis vegetals més utilitzats en la indústria és l’oli de palma; vegetal, sí, però ric en greixos saturats, amb la qual cosa no és el més recomanable”, detalla Lafuente, dietista d’Alimmenta. La nutricionista afegeix que cal evitar els aliments en l’etiqueta dels quals aparegui l’oli de palma o “prendre’n en petites quantitats i de manera ocasional”.

–          D’on ve la carn?: Caldrà indicar la procedència de la carn fresca de porc, ovina, cabruna i d’ocells de corral. Fins ara només era obligatori indicar l’origen de la carn fresca bovina, la fruita i la verdura, la mel i l’oli d’oliva.

–          Sodi o sal?: Amb la nova normativa serà obligatori parlar de sal, una paraula que entén tothom, i no es podrà fer servir el mot “sodi” com fins ara. Si ens fixem en la quantitat més recomanada per ser considerada un aliment saludable, “l’OMS recomana consumir-ne menys de 5 grams o menys d’una culleradeta al dia”, assenyalen des d’Alimmenta.

Malgrat que la normativa ja ha entrat en vigor, les noves normes seran obligatòries a partir del 13 de desembre de 2016, per la qual cosa mentrestant conviuran els dos tipus d’etiquetatge d’aliments.