Per Patricia Ramírez
Ni com siguis de jove, sexi, alt o prim té tanta força com t’imagines. Es viu amb l’obsessió que allò que és bonic és bo. Hi ha moltes persones que malgasten un dineral a fer-se retocs, a dissimular la seva edat o a semblar més sexis. Quan la gent diu que l’edat no perdona es refereix al fet que un comença a veure-hi i sentir-hi menys, apareixen malalties que no sabíem que existien i envellim. Fer anys comporta un deteriorament i negar-ho és lluitar contra corrent. És viure eternament frustrat volent aparentar una cosa que un no és, és enganyar-te a tu mateix i els altres. Perquè el deteriorament que patim, intern i extern, és una dada científicament comprovada.
Hi ha una indústria i un màrqueting al voltant de la bellesa i la joventut que pot confondre el més segur. Però s’entra en aquest cercle viciós només pel fet d’atreure els altres, per semblar atractiu i desitjable a altres persones? No, perquè sabem, sobretot a partir d’una edat madura, que ens atreu més el saber estar, l’humor, una bona conversa o compartir aficions i valors que no pas un físic espaterrant. Molts acaben ficats en aquesta dinàmica per ells mateixos, no per complaure els altres. No suporten el canvi d’imatge que es tradueix en el fet de perdre cabells, tenir més taques i arrugues a la pell, flaccidesa, augment de pes i molts altres signes. Encara més, els horroritza mirar-se al mirall i veure la parpella caiguda. Els motius poden ser diversos, des d’haver-se sentit en la seva joventut molt valorats pel físic, i al qual han atorgat part del seu poder, fins a tenir una autoestima molt afeblida, en la qual s’interpreta que si perden la joventut ho perden tot. Si aquestes persones sincerament volguessin complaure els altres i fessin una enquesta per veure què és desitjable, s’endurien un desengany, perquè després d’invertir tant de temps, diners i emocions s’adonarien que els qui donen valor a això són ells mateixos però no els qui els envolten.
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
I en part és positiu que les persones facin canvis pel fet de sentir-se bé amb si mateixes, però tot té un límit. El límit de la salut i del cost emocional, a més del dineral que s’inverteix a aparentar els anys que no es tenen. Així doncs, més que l’aprovació i l’elogi dels altres, busquen no trobar-se aquella imatge davant del mirall.
Però què ens sembla atractiu dels altres? Sens dubte, tots ens fixem en l’aspecte físic. Però no en l’absència d’arrugues, sinó en algú que al seu rostre mostri serenitat, somrigui i estigui net i polit. Poca cosa més.
Ens atreu:
Llegeix també: Com afrontes l’adversitat?
Si només t’enamores del que veus, serà molt complicat que la relació perduri. Físicament, un mai no és el que va ser ahir. Però els valors, la manera de ser, de relacionar-nos, de cultivar la ment, es mantenen per a tota la vida.
De vegades, l’edat pot ser un obstacle per trobar feina. Per ajudar a la reinserció…
Tenir cura d’un familiar en una situació de dependència és una feina que requereix temps…
El sistema de pensions a Espanya és un dels pilars del nostre estat del benestar.…
La necessitat d’un objecte que et permeti transportar objectes personals, entre ells els diners, és…
L’augment de preus afecta la teva butxaca i la inflació s’ha convertit en un tema…
Quan arriba l’estiu o Nadal i veiem que el nostre compte bancari treu fum, la…