A més de modificacions rellevants en algun dels trams de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) o en el tipus d’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) de determinats articles, la publicació de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) a l’últim Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del 2020 va introduir dues novetats importants pel que fa a les pensions.
Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?
D’una banda, la pujada d’un 0,9% en les ‘nòmines’ dels jubilats i, de l’altra, alguns canvis relatius a la fiscalitat dels productes d’estalvi, entre els quals cal destacar la disminució dels límits de deducció per aportacions als plans de pensions i als plans de previsió assegurats (PPA).
Des del 2021, el límit total de reduccions que un mateix contribuent podrà dur a terme com a conseqüència de les aportacions que s’efectuïn a aquests productes de previsió social serà la xifra més petita entre 2.000 euros anuals o el 30% dels rendiments nets del treball.
L’única excepció que afegeixen els PGE, i que permet incrementar aquests 2.000 euros de límit fins als 8.000 euros addicionals, es produeix en el cas de les contribucions de l’ocupador al seu treballador en els instruments de previsió social empresarial, principalment, els plans de pensions d’ocupació, els plans de previsió social empresarial o les mutualitats de previsió social.
A més, es redueix el límit màxim de deducció per aportacions a plans de pensions en els quals sigui titular el cònjuge sense un cert nivell de renda, que es fixa en els 1.000 euros anuals.
Els usuaris que el 2021 ja disposen d’un pla de pensions sí que es poden veure afectats pels canvis, però no pel canvi en els plans de pensions sinó per les modificacions aplicades a l’IRPF. A més de canviar les deduccions dels plans, els Pressupostos Generals de l’Estat també inclouen un augment dels tipus d’IRPF,ja que s’ha creat un nou tram a un tipus del 47% per a les rendes superiors a 300.000 €.
D’acord amb les dades de l’Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (INVERCO), amb prou feines un 13% dels treballadors disposen d’un pla d’ocupació. En aquest sentit, tal com ha assegurat recentment la ministra d’Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, es pretén incentivar l’estalvi per a la jubilació per complementar les futures pensions dels ciutadans.
En aquest sentit, la deducció màxima dels plans de pensions d’ocupació puja en 2.000 euros, fins als 10.000 euros. A més, es crearà un fons públic de pensions articulat a través de plans d’ocupació d’aportació definida.
A diferència dels fons d’inversió, els plans de pensions tributen en l’IRPF com a rendiments del treball. Els canvis recents en la seva fiscalitat estan portant a fer que alguns estalviadors es plantegin si és convenient o no rescatar-lo, i la resposta és que, de moment, no compensa fer-ho, tret que la suma de la pensió, les rendes del treball i el rescat del pla superi els 300.000 euros, atès que aquestes modificacions no ens afectaran.
En el cas de les persones que s’hagin de jubilar, hi ha dues alternatives per intentar reduir el màxim possible el pagament d’impostos en els plans de pensions: recuperar-ne una part en forma de renda per evitar augmentar el tipus marginal, o no procedir a rescatar-lo el mateix any que l’empleat es jubili si ha treballat durant sis mesos o més en aquest exercici.
Una opció que cada vegada està guanyant més pes en les carteres de molts inversors és el Unit Linked, un dels productes d’estalvi de més risc, ja que és el titular qui decideix on vol invertir. Els guanys que es generen tributen com a rendiments del capital mobiliari, amb un tipus que oscil·la entre el 19 i el 23%.
Una altra possibilitat són les assegurances de renda vitalícia, que permeten rebre una renda periòdica fins a la mort, i que gaudeixen d’una exempció tributària de la reinversió dels guanys patrimonials per la venda d’actius en aquests productes (com un habitatge). D’altra banda, hi ha les assegurances individuals d’estalvi a llarg termini (AIELT), en les quals, si el capital invertit no supera els 5.000 euros anuals durant almenys cinc anys, el rescat no tributa.
La principal diferència en la fiscalitat entre els plans i els fons d’inversió és que en els primers és possible diferir el pagament d’impostos del capital que s’inverteix dins dels límits legals marcats, mentre que en els segons només està permès diferir el pagament d’impostos sobre els guanys, però només si es reinverteixen en aquest fons o en un altre.
Els tipus impositius dels fons varien en funció de la rendibilitat que s’obtingui. Fins a 6.000 euros, tributen al 19%; d’aquí i fins als 50.000 euros, al 21%, i per damunt d’aquesta xifra, al 23%. A la Comunitat Foral de Navarra i al País Basc, aquests trams i percentatges oscil·len lleument. A més, és possible deduir-se en la declaració de l’IRPF tant les despeses associades a l’adquisició com a la transmissió de les participacions.
El cos humà no està preparat per romandre dret durant moltes hores. Cinc, deu o…
Quan arribem a una edat determinada, inevitablement comencem a pensar en la jubilació, però no…
Retirar-se de la vida laboral abans de l’edat ordinària i cobrar la pensió corresponent als…
Fa tot just uns dies va començar la campanya de la Renda 2023, que s’envia…
Per a molts ciutadans, la declaració de la renda és un trencaclosques molt complicat. I…
La teoria de la Phoebe Buffay a Friends és certa: les llagostes s’enamoren i conviuen…