Evolució dels mercats financers al setembre i el seu impacte en els fons de pensions

De nou ha tornat a ser el Banc Central Europeu (BCE) el que ha actuat com a revulsiu a retallar, per sorpresa, el tipus d’interès oficial de la Zona Euro, juntament amb la declaració per part de Draghi, que no es poden descartar mesures més contundents per reactivar el creixement econòmic a la zona euro.

Les seves paraules han estat interpretades com una possible injecció de liquiditat mitjançant la compra d’actius, mesura que ha tingut un efecte immediat en la cotització de la renda fixa, i especialment la emesa pels països perifèrics.

Tot i que els tipus d’interès a tota la zona euro es troben en nivells mínims històrics però, encara han tornat a baixar, destacant com la rendibilitat dels bons alemanys en els terminis de fins a dos anys se situen en nivells negatius.

En el cas del bo espanyol, hem d’anar al venciment del 2020 per tenir rendibilitats per sobre del 1%, situació que s’explica per la millora de les dades econòmiques d’Espanya en el primer semestre de l’any, i el convenciment que el BCE actuarà, de la manera que sigui necessària, per reactivar la confiança a la zona euro.

Els fons de pensions han aconseguit beneficiar-se d’aquest moviment, reflectit en una rendibilitat acumulada de la cartera de renda fixa, en el nivell més alt de l’exercici. Això ha estat possible gràcies al pes elevat de la cartera de deute públic espanyola, i a un increment gradual de la duració dels actius al llarg de l’exercici, un cop que s’han traspassat els venciments més curts, i amb tipus propers a zero, cap a bons més llargs, i amb rendiments més elevats.

Tot i que el nivell actual ens convida a la prudència, creiem que l’actuació progressiva del banc central europeu té encara marge addicional d’implementació de noves mesures que pot acabar en una compra de bons governamentals com a fórmula d’estímul, com ja ha funcionat en el model anglosaxó i al Japó. El fet d’anar girant també cap a una menor disciplina fiscal i les declaracions últimes que Europa es troba de nou estancada dóna més probabilitats a aquest escenari final de compra de bons per part del BCE abans del que s’esperava.

L’actuació del Banc central europeu també ha estat determinant en l’evolució de la renda variable, destacant la pujada del 1.85% de l’índex europeu Eurostoxx 50 al mes.

També, altres índexs de borsa han aconseguit rendibilitats positives, com l’índex MSCI World que avança d’un 1.31% i el nord-americà S & P500 1 2.63%. A aquestes últimes revaloracions ha contribuït l’apreciació de la majoria de les divises davant l’Euro, afermant la pujada en més del 8% en el conjunt de l’any.

Davant la previsió d’una millora en els beneficis de les companyies europees per efecte translació de la divisa i una mica més de creixement induït pel sector exterior es segueixen sobreponderant la renda variable en les carteres, i especialment les lligades al mercat europeu.

Més enllà de les amenaces geopolítiques latents, les principals fonts de risc per als mercats de renda variable són la debilitat del creixement econòmic a la Zona Euro i les expectatives sobre la “estratègia de sortida” de la Reserva Federal a les injeccions de liquiditat dels últims anys.

Encara que en algunes àrees geogràfiques, com els EUA, les valoracions estan més ajustades i per sobre de les mitjanes històriques, però, i amb els tipus d’interès en mínims històrics, els inversors hauran de buscar altres fonts de rendibilitat i la renda variable pot ser el destí. A més, els resultats empresarials estan aconseguint superar les expectatives dels analistes i les estimacions futures de beneficis comencen a estabilitzar-se.

A curt termini no es pot descartar períodes de volatilitat normals tenint en compte les pujades generalitzades en els mercats financers durant molts trimestres consecutius; però qualsevol correcció es veu passatgera, almenys mentre els bancs centrals segueixin recolzant els mercats per la reactivació del creixement econòmic.

Es continua gestionant els fons de pensions amb prudència, i tractant de consolidar els nivells màxims que s’han assolit a data actual, especialment en renda fixa, conscients que cada vegada és més difícil repetir el que s’ha aconseguit durant els últims trimestres.

Amb el que ofereixen de mitjana els principals índexs de referència de renda fixa a Europa (per sota de l’1%), l’entorn per al 2015 es complica i caldrà seguir diversificant les carteres, buscant fonts alternatives de rendibilitat.