Llei de Dependència: Què és i quins graus hi ha?

La Llei de dependència és un tema crucial que afecta moltes famílies a Espanya. Amb l’envelliment de la població i les necessitats d’atenció a persones amb discapacitat, és important entendre en què consisteix aquesta llei, com es determinen els graus de dependència i quin tipus d’ajuda proporciona. En aquest article, et guiarem per conèixer més de prop la Llei de dependència, els seus graus i les prestacions que ofereix, per tal que puguis prendre decisions informades sobre la cura dels teus éssers estimats.

Què és la Llei de dependència?

La Llei de dependència neix per garantir l’atenció de qualsevol persona que necessiti assistència. També coneguda com la Llei 39/2006, és una legislació a Espanya que té com a objectiu proporcionar suport a persones amb discapacitats o limitacions en la seva autonomia personal.

Aquesta llei estableix un marc legal per a l’atenció i la cura dels qui requereixen assistència en activitats bàsiques de la vida diària, com ara vestir-se, menjar o mobilitzar-se. És a dir, que la persona a qui s’aplica aquesta llei necessita l’assistència d’una o més persones per dur a terme les activitats de la seva rutina diària.

A més, la Llei de dependència suposa la configuració d’un nou dret de la ciutadania, per accedir a l’atenció de la dependència en condicions d’igualtat. Es tracta d’un dret estretament vinculat al concepte de dignitat de les persones.

Aquesta llei protegeix tant les persones dependents com els seus familiars i cuidadors. A més, dins d’aquesta llei es pot mesurar el grau de dependència, en relació amb el qual es donen diferents serveis i ajudes, tant per a la persona sol·licitant com per als seus familiars i cuidadors.

Graus de dependència i com es determinen

La Llei de dependència classifica les persones en diferents graus de dependència, segons el seu nivell de necessitat d’assistència. I com podem saber quin és el grau de dependència? El reconeixement s’efectua a través d’un informe al Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), regulat al seu torn per l’òrgan avaluador de cada comunitat autònoma, la qual establirà el grau de dependència d’acord amb una escala de tres tipologies de dependència.

Grau I: Les persones que necessiten ajuda per dur a terme diverses activitats bàsiques de la vida diària, però no requereixen supervisió contínua. Per exemple, algú que té dificultats per banyar-se o vestir-se.

Grau II: Persones que necessiten ajuda per a la major part de les activitats bàsiques de la vida diària i requereixen supervisió constant. Això es podria aplicar a algú amb una discapacitat greu.

Grau III: Persones que són completament dependents i necessiten assistència contínua per a totes les seves activitats bàsiques. Això s’aplica a individus amb discapacitats molt greus.

La determinació del grau de dependència es duu a terme a través d’una valoració efectuada per professionals de serveis socials. Aquesta valoració es basa en l’avaluació de les necessitats i capacitats de la persona.

Prestacions i ajuda de la Llei de dependència

El 2023 el Govern ha augmentat el pressupost d’assistència, però la gestió i la burocràcia en cadascuna de les autonomies han alentit el procés per percebre aquestes ajudes, tal com van detectar els mateixos Serveis Socials.

La Llei de dependència ofereix una sèrie de prestacions econòmiques que inclouen tant ajudes per a familiars cuidadors com per contractar cuidadors de persones dependents com un servei professional o a través d’un centre especialitzat.

Un cop s’ha determinat el grau de dependència, la Llei de dependència ofereix diverses prestacions per ajudar a cobrir les necessitats d’atenció i cura de la persona, incloent-hi:

• Ajuda a domicili: proporciona assistència a la llar per a les activitats diàries.

• Centres de dia: ofereix la possibilitat que la persona dependent passi el dia en un centre de cura, rebent atenció i socialitzant.

• Teleassistència: proporciona un sistema de comunicació que permet a la persona rebre ajuda en cas d’emergència.

• Residències: per als casos en què l’atenció a casa no és viable, la Llei de dependència també preveu la possibilitat de l’estada en una residència especialitzada.

• Cuidadors familiars: en alguns casos, s’ofereix una prestació econòmica per a familiars que cuiden la persona dependent a casa seva.

Com es poden sol·licitar les ajudes de la Llei de dependència

La valoració del grau de dependència i les ajudes depenen dels òrgans de valoració establerts per les comunitats autònomes. I per sol·licitar les ajudes cal adreçar-se als serveis socials corresponents, a les oficines municipals o als centres d’atenció primària, o fins i tot a l’Imserso.

Es requerirà la documentació personal i financera de qui efectua la petició; per exemple, la declaració de la renda i un informe mèdic que pot dur a terme el metge de família. Després, serà a través d’un equip especialitzat que es valoraran i s’observaran les condicions de vida de la persona, així com les ajudes que pugui requerir segons un barem.

Un cop efectuat l’informe amb les dades recollides, s’ofereixen les opcions d’ajudes que poden ser atorgades per tal de seleccionar aquella que més us convingui.

Conclusió

La Llei de dependència a Espanya és un suport important per a les persones amb discapacitats o limitacions en la seva autonomia. A través de la determinació dels graus de dependència i les prestacions proporcionades, es pretén garantir una qualitat de vida òptima i l’accés a l’atenció necessària. Si tens un ésser estimat en aquesta situació, és fonamental informar-se sobre la Llei de dependència i les opcions disponibles per oferir-los la cura que mereixen. No és només un suport legal, sinó també una mostra de la importància que la nostra societat dona al benestar de tots els seus membres.