Anna Freixas: "Les dones d’avui s’enfronten a la vellesa amb cultura, educació i llibertats"

Abordar avui aspectes com fer-se gran o jubilar-se és completament diferent de com es feia fa uns quants anys. El paper de la dona en la societat, la seva forma d’afrontar el pas del temps i la seva aportació social, econòmica i familiar s’han transformat completament des de fa poc més de mig segle. La manera com viu ara la dona la seva etapa de maduresa gairebé no té res a veure amb com ho feien les nostres àvies.

Això és exactament el que ha investigat Anna Freixas, doctora en Psicologia, en un dels seus llibres: Àvies, mares, filles. La transmissió sociocultural de l’art d’envellir. L’estudi plasma els resultats d’una investigació en què van participar dones que es trobaven en els tres moments del cicle vital. I els resultats van ser sorprenents: “Hi ha hagut un canvi molt important des de la segona onada del feminisme, als anys 70 del segle vint, que ha transformat la vida de les dones –i, en conseqüència, també la dels homes–, de manera que les dones grans d’avui gairebé no tenen res a veure amb les seves àvies i fins i tot amb les seves mares”.

En aquest sentit, si ens fixem en les diferències concretes entre les dones grans d’avui dia i les seves mares o àvies, Freixas destaca que “s’enfronten a la vellesa amb cultura i educació, amb llibertats i sent mestresses dels seus cossos i la seva sexualitat”. I afegeix: “Avui cada vegada hi ha més dones que tenen pensions, no de viduïtat, sinó pròpies, de manera que envelleixen disposant del seu moneder, com diria la nostra mestra Virginia Woolf”. Així doncs, la jubilació s’afronta d’una manera més relaxada i independent. Les dones disposen ara del poder de decisió sobre quin tipus de vida volen tenir.

Això no obstant, tot i que la qualitat de vida de les dones d’avui dia és millor que la de les seves antecessores, Freixas opina que “a algunes dones el que els costa és acceptar les conseqüències d’envellir en una societat juvenilista en què l’únic valor és la joventut i el fet d’estar prim. Hem d’aprendre a estimar-nos més, a respectar la nostra edat com un mèrit i un do”.

Però com podem acceptar que ens fem grans? “És a les nostres mans poder canviar aquesta realitat, sempre que sapiguem fer-nos visibles i ocupar els espais públics i socials amb naturalitat i, per descomptat, sense emmascarar els signes de l’edat, bo i mostrant-los amb orgull i respecte”, explica Freixas.

L’autora va més enllà i comparteix alguns consells pràctics per acceptar l’envelliment:

• Aprèn a estimar-te més.
• Respecta la teva edat com un mèrit.
• Afronta els canvis físics de manera positiva.
• No perdis l’oportunitat de decidir quin tipus de vida vols tenir.
• Cuida la teva salut, el teu cos i les teves relacions socials.

Com conclou Freixas, “envellir és una sort, una fita, no pas una catàstrofe”. Tenim a la nostra disposició infinitat de possibilitats per gaudir al màxim dels avantatges que suposa fer anys.