La baixa natalitat i el seu impacte a les pensions

Espanya és un dels països més vells del món a causa de l’augment de l’esperança de vida i la disminució de la natalitat. Aquesta circumstància incideix de manera directa en la salut del sistema de pensions estatal.

Però, com ha evolucionat la taxa de natalitat en els últims anys i com afecta aquesta evolució a les pensions?

Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els naixements han decrescut un 6,4% en 2013. Una dada que reflecteix un nou descens per cinquè any consecutiu. Desde 2008, quan van néixer 519.779 nens (el màxim en 30 anys), el nombre de naixements s’ha reduït un 18,1%. Així mateix, la taxa bruta de natalitat també va disminuir passant dels 9,7 (naixements per cada mil habitants) en 2012 als 9,1 l’any passat.

A aquestes dades cal afegir que l’edat mitjana de maternitat augmenta. Si al 2012 les dones tenien fills als 31,6 anys, al 2013 l’edat pujava als 32,2 anys. Segons l’estudi de l’INE, Moviment Natural de la Població, el descens dels naixements “va tenir el seu origen en una menor fecunditat (l’indicador conjuntural de fecunditat o nombre de fills per dona va disminuir des d’1,32 en 2012 a 1,26 en 2013)”. L’estudi El dèficit de natalitat a Europa: La singularitat del cas espanyol, de “la Caixa”, en el qual es fa una profunda reflexió sobre la situació del nostre país, impera a la necessitat de canvis per poder revertir aquesta tendència.

Com influeix la baixa natalitat en el sistema de pensions?

És evident que el nombre de naixements en un país condiciona la massa laboral, ja que els nens nascuts avui seran els futurs cotitzadors que sustentin les pensions.

Les dades del INE preveuen que al  2022 per cada 10 persones en edat de treballar hi haurà 6 potencialment inactives, i en 2052, els majors de 64 anys representaran el 37% de la població total, superant al grup de població activa. Si es complissin aquests pronòstics es posaria en risc el sistema de pensions i la qualitat de les generacions futures.