Jubilació flexible o parcial? Descobreix quina és millor per a tu

La jubilació parcial i la flexible són dues modalitats de jubilació amb molts punts en comú, però que són totalment diferents. Si un pensa a continuar treballant un cop arribat el final de la seva etapa laboral legal, li convé conèixer quina d’aquestes dues fórmules s’ajusta millor a les seves necessitats. Vegem en què s’assemblen i en què es diferencien.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

Primer de tot detallarem els punts en els quals coincideixen tant la jubilació parcial com la flexible. D’una banda, aquestes dues modalitats tenen com a objectiu que les persones que cobren una pensió puguin desenvolupar paral·lelament una activitat professional, concretament en una ocupació a temps parcial. Tant en l’una com en l’altra, el salari es rep de manera íntegra, mentre que la pensió es veu reduïda en funció de la jornada de treball. És a dir, no es cobra tota la pensió.

D’altra banda, per entendre en un primer moment les diferències entre una i altra modalitat de jubilació convé assenyalar que la jubilació flexible és aquella a la qual pot optar una persona que ja estigui efectivament jubilada i la jubilació parcial, aquella a la qual es pot optar abans del final legal de l’etapa laboral.

En la jubilació parcial, el contracte a temps complet es converteix en contracte a temps parcial per poder rebre la pensió de jubilació juntament amb el salari de la feina que es desenvolupa. A qui convé la jubilació parcial? Als treballadors que volen la seva pensió de jubilació però que abans i després de la sol·licitud seguiran treballant. Dit d’una altra manera, en la jubilació parcial es manté la condició d’empleat actiu fins que, de manera efectiva i voluntària, se sol·licita la jubilació completa.

D’altra banda, la jubilació flexible és aplicable a aquells pensionistes que s’han jubilat totalment i que volen tornar a la vida activa. Això suposa retornar de ple al mercat laboral, una situació que en retirar-se anteriorment s’havia abandonat. Es pot accedir a la jubilació flexible des de la parcial? La resposta és no. Únicament poden optar-hi aquelles persones amb una jubilació completa. El contracte de treball en aquesta modalitat és nou i podrà ser a temps complet o parcial. Un altre punt important: la persona que donava feina a la persona que s’acull a la jubilació flexible no pot ser el mateix ocupador previ a la jubilació de la persona que ho sol·licita.

Què és el més determinant per accedir a la jubilació flexible? Que qui vulgui sol·licitar-la estigui cobrant una pensió de jubilació completa i tingui un contracte a temps parcial amb uns horaris que estableix la normativa. Per la seva banda, la jubilació parcial és una mesura de foment de l’ocupació i d’endarreriment de l’edat efectiva de jubilació, mentre que la jubilació flexible busca alleugerir les càrregues de la Seguretat Social.

Sigui quina sigui l’opció que es vulgui sol·licitar, el cert és que la pregunta que molts es fan quan toca planejar el futur de cara a la jubilació és quant cobraré de pensió de jubilació. És per això que recentment s’ha posat en marxa un simulador de jubilació, una eina que permet aclarir aquests dubtes habituals. Què és el que fa? Molt senzill: en funció de diferents variables es calcula la diferència entre el que un espera cobrar quan es jubili segons les seves aspiracions vitals i el que presumiblement cobrarà en realitat. El resultat, per regla general, obre els ulls a més d’un i permet enfocar d’una altra manera l’estratègia d’estalvi de cara al futur.

Aquí és on entren en joc eines d’estalvi a llarg termini com el pla de pensions, el pla individual d’estalvi sistemàtic (PIES) o l’assegurança d’estalvi individual a llarg termini (AIELT).

El més destacable del pla de pensions se centra en els seus interessants avantatges fiscals. L’estalvi que es realitza, fins a un màxim de 8.000 euros anuals o el 30% de les rendes netes del treball, és completament deduïble en la declaració de la renda.

El tractament fiscal també és la característica més rellevant del PIES. En aquest punt cal subratllar que, si aquest producte es rescata en forma de renda vitalícia, queda exempt de pagar impostos. Com passa amb el pla de pensions, la limitació anual és de 8.000 euros, i 240.000 euros el màxim que es pot aportar al producte.

Llegeix també: La pensió mitjana d’un autònom és la meitat que la d’un treballador per compte d’altri

L’última de les eines és l’AIELT, de la qual no es tributaran els rendiments sempre que la inversió es mantingui almenys cinc anys i no se superin els 5.000 euros per any i per persona.