El canvi forma part de les nostres vides, és una constant. A vegades el canvi ens ve imposat, i altres vegades el decidim nosaltres mateixos. Fins i tot volent canviar, a vegades ens bloquegem o procrastinem, perquè hi ha una qüestió que tendeix a frenar-nos: per on començo a canviar?
“Vull canviar de feina”, “vull canviar de dieta”, “vull començar a estalviar”, “vull emprendre”, “vull deixar la meva parella”, etc. Sigui quin sigui el canvi, des de @ellasCoach pensem que hi ha 3 fases fonamentals per avançar cap al canvi o la transformació.
Primer, comencem per definir específicament el nostre objectiu de canvi o transformació i per què ho volem fer:
Què m’aportarà aquest canvi?
Què em costarà (a nivell financer, emocional, organitzacional…) dur-lo a terme?
Quines portes s’obriran? I quines es tancaran?
Després d’aquesta reflexió, podem passar al segon pas. Es tracta d’una declaració simbòlica i importantíssima sobre el propi canvi, primer cap a nosaltres mateixos i, preferiblement, davant d’altres persones del nostre entorn per crear un compromís, per fer-ho “més real”. És molt important recalcar que podem decidir canviar i transformar-nos o, al contrari, seguir tal com estem i tots els matisos que hi pugui haver entre aquestes dues opcions.
Des d’ellas Coach sempre diem que, en aquesta fase, decidim el que decidim, hem de buscar fer-ho des de la responsabilitat, des de la voluntat, des de la intenció. Recomanem fer-ho des del “vull” i no des de l’“haig de”, que ens apropa al victimisme, a l’obligació i, potser, a una certa impotència.
Si finalment decidim no canviar i no emprendre aquesta transformació, gràcies a aquesta reflexió, ja ho podrem viure des d’un lloc de més pau amb nosaltres mateixos.
Si en el pas anterior hem decidit canviar, ja podem afrontar el tercer pas: passar a l’acció!
Posarem en moviment aquest somni, aquest propòsit, a través de petites tasques, petits passos que podem començar a fer des d’avui mateix i que podrem repetir o seguir, per incorporar-ho al nostre sistema neurològic fins a convertir-ho en una “nova normalitat”.
És important el concepte de babysteps, és a dir, buscar aquelles accions que, al principi, no ens suposin un esforç massa gran perquè pugui ser sostenible i “accionable”.
Des d’ellas Coach recomanem que, d’una escala de l’1 al 10, busquem primer accions que estiguin en un nivell 2, 3, 4 de dificultat. L’acció crida l’acció, de manera que el més important és començar i desbloquejar-nos, sortir de la procrastinació.
Per exemple, si “vols emprendre”, pots pensar:
En una situació ideal, on em veig d’aquí a 3 anys?
Quina fita em caldrà haver assolit d’aquí a 1 any perquè això sigui possible? I d’aquí a 6 mesos? I d’aquí a 3 mesos?
Així doncs, quins petits passos puc començar a fer avui per aconseguir-ho?
Alguns exemples d’acció amb un nivell de dificultat baix podrien ser:
Organitzar reunions informals per parlar amb persones del nostre entorn que han emprès.
Informar-nos sobre els passos administratius per constituir una empresa / donar-nos d’alta com a autònoms.
Reflexionar sobre el vessant financer: necessitaré inversió?, quina és la meva capacitat d’estalvi?, quines són les opcions d’obtenir ajudes externes per aconseguir finançament?, quant temps necessitaré?
Un recurs senzill que potser coneixeu i heu fet servir en altres entorns és el DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats). Aquesta matriu ens pot ajudar per reflexionar sobre la situació actual i dibuixar els passos, grans i petits, que podem fer, a curt, mitjà i llarg termini, per arribar a la nostra situació ideal.
El DAFO també ens ajudarà a verbalitzar els nostres recursos interns: la nostra experiència, les nostres fortaleses, etc. I els nostres recursos externs: institucions, mentors, suports financers, emocionals, etc.
Si emprenem una transformació de qualsevol tipus, un altre recurs imprescindible és avançar amb una actitud resilient. Trobarem pedres al camí; no són fracassos, sinó que solen ser aprenentatges molt valuosos que, només si estem en una posició de responsabilitat, podrem apreciar.
Avançarem amb flexibilitat i adaptabilitat cap al nostre objectiu. No deixarem que aquestes pedres ens bloquegin, ens immobilitzin; traurem les lliçons de cada aventura i imprevist que ens trobem per poder continuar avançant amb més força.
Intercanviar mems o comunicar-nos amb els nostres pares, oncles i avis a través de les…
Cada cop més persones aposten per invertir els seus estalvis en un pla de pensions…
Les xarxes socials han viralitzat l’expressió i ara és habitual sentir-la perquè de les xarxes…
Les llars amb més ingressos no són sempre les que més estalvis tenen; no és…
El cos humà no està preparat per romandre dret durant moltes hores. Cinc, deu o…
Quan arribem a una edat determinada, inevitablement comencem a pensar en la jubilació, però no…