El Goig de la llibertat

En el primer terç de les nostres vides , solem gaudir de bona salut i disposem de molt temps . Però no tenim capacitat econòmica

En general , som uns pèssims gestors del nostre futur . La joventut està sobrevalorada i el « carpe diem » impedeix al comú dels mortals construir-se un futur amb sòlides bases per garantir la llibertat . Parlo de la llibertat individual , que és la que compta de debò i per la qual val la pena lluitar . Una llibertat que només pot ser gaudida a partir de tres requisits : bona salut , capacitat econòmica i disposar de temps.

En el primer terç de les nostres vides , solem gaudir de bona salut i disposem de molt temps . Però no tenim capacitat econòmica . Ja adults, pressionats per les responsabilitats , el que ens falta és temps . No és fins a la vellesa quan gaudim de capacitat econòmica i de temps , però comencem a perdre la salut.

Això és així fins ara , i en bona part gràcies al sistema públic de pensions que garanteix als nostres avis unes rendes a les quals s’acullen també legions de fills i néts castigats pel drama de l’atur . Els avenços mèdics ens donen l’oportunitat de viure 20 anys extres amb una raonable salut . És precisament en aquest plus de vellesa quan podem per fi gaudir plenament del sentit de la llibertat.

La crisi econòmica i de natalitat , unida a la major esperança de vida , ha posat en un mal pas al sistema públic de pensions . Però no per molt temps. A l’ampliació de l’edat de jubilació , en el nostre país s’uneix una més que probable reducció de les rendes als futurs pensionistes a una gradual convergència del sistema públic cap a la mitjana europea , en el sentit que els ara cotitzants tindrem la pensió que el país pugui cobrir. No en va , les previsions indiquen que el 35% de la població espanyola tindrà més de 67 anys en l’horitzó del 2050 . El problema , més enllà de tenir una pensió digna , serà garantir que més d’un terç dels espanyols disposin del suficient nivell d’ingressos per mantenir el seu consum , perquè , en cas contrari , el drama serà estructural i les taxes de creixement intern seran planes , quan no negatives.

A finals de 2014 , els majors de 50 anys rebrem una valuosa informació relativa a la pensió esperada que el sistema públic calcularà sobre la base de la nostra cotització . Al marge que aquesta circumstància dispararà les aportacions als plans privats , com de fet ha ocorregut a finals de 2013 , atès que els seus rendibilitats són superiors a qualsevol dipòsit , també suposarà un avís per a la resta de la població que aspiri a gaudir d’una joiosa vellesa en llibertat.

Autor: Joan Carles Valero

http://www.abc.es/catalunya/20140219/abci-jubilo-libertad-201402190929.html