També conegut en els seus inicis com paper moneda, els bitllets són una eina econòmica que ens permet intercanviar valor diàriament. Quan ens en servim, només pensem en el que valen i en el que ens permeten comprar.
Formen part del nostre dia a dia i els utilitzem per inèrcia, però t’has aturat a pensar en la seva història? D’on venen els bitllets? Quin va ser el primer bitllet de la història? Una pista: la Xina al segle vii. T’ho expliquem tot en aquest apunt. Continua llegint!
Més enllà del pagament en espècie, la història dels bitllets es remunta al segle vii, quan la dinastia Tang regia l’Imperi xinès. I la seva invenció no va ser res més que la resposta a una necessitat pràctica. La circulació pels territoris esdevenia força dificultosa si calia carregar quilos i quilos de coure. I és que les monedes, molt comunes com a instrument d’intercanvi de valor en aquella època, eren fabricades amb aquest material i el fet de transportar-ne en grans quantitats era massa feixuc. La solució? Fer els diners de paper.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Malgrat que es va inventar al segle vii, el seu ús en el dia a dia es va començar a popularitzar el 812. El bitllet va facilitar l’intercanvi i el comerç entre les diverses parts d’un territori tan gran com el xinès, ja que es podia transportar molta més quantitat de diners en menys espai i carregant menys pes.
Més tard, al segle xiii, el mercader i viatger italià Marco Polo va viatjar a la Xina i va conèixer i experimentar l’ús dels bitllets. Això sí, tot i que les seves experiències van arribar a Europa, el Vell Continent encara no estava preparat per posar en pràctica l’ús del bitllet com a paper moneda.
Va ser a Suècia, el 1661, quan van començar a circular els primers bitllets de la història d’Europa. Johan Palmstruch, un conegut economista, va començar a emetre una mena de rebuts que indicaven el seu valor en or i que es podien dipositar al Banc d’Estocolm.
A Espanya, el primer bitllet de la història va aparèixer el 1780, durant el regnat de Carles III, quan es va començar a popularitzar el seu ús per la facilitat a l’hora de transportar-los i emmagatzemar-los.
Fins a mitjan segle xx, els diners en general i les monedes en particular tenien una referència de valor: l’or. Això vol dir que els governs havien de tenir a les seves reserves una quantitat d’or equivalent a les monedes i bitllets que hi havia en circulació i emetien. D’això se’n deia el ‘patró or’.
Però aquest sistema va canviar, i els diners van passar de tenir valor ‘or’ a tenir valor fiduciari. I què suposa això? Que van passar a tenir el valor que els aplicava l’autoritat monetària del país. Els bitllets disposen de mesures de seguretat que n’impossibiliten la falsificació, com ara marques, tints especials i filigranes.
Com ja hem vist, el primer bitllet de la història va sorgir a la Xina. No és gens estrany, ja que era per excel·lència la terra de la tinta i la impressió.
Per estalviar-se carregar el pes de les monedes de coure en trajectes llargs, es deixaven les monedes enllaçades en cordes (les monedes tenien un forat al mig amb aquesta finalitat) i, a canvi, es rebia un petit paper amb el valor total dels diners. En tornar del viatge, calia lliurar aquest paper per rebre de nou les monedes. De mica en mica, aquesta tècnica es va anar popularitzant i aquests petits papers van començar a servir per intercanviar grans quantitats de diners.
A Espanya, el primer bitllet en pessetes va ser emès l’1 de juliol de 1874 pel Banc d’Espanya. I ja el 1940, la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre va passar a encarregar-se de l’emissió de bitllets.
Com pots veure, cada bitllet té la seva història, i molts han estat utilitzats per retre homenatge a personatges històrics, reis, figures de la cultura o les ciències i, fins i tot, monuments o esdeveniments històrics.
Alguns bitllets amaguen històries peculiars, i és que moltes vegades hi ha alguna cosa més que un simple valor econòmic darrere els diners en efectiu que fem servir en el nostre dia a dia.
El bitllet d’un dòlar és potser un dels més coneguts del món. El seu disseny no ha canviat des que es va emetre per primera vegada el 1963, ja que, pel seu valor, no se sol falsificar i no ha calgut incloure-hi elements innovadors de seguretat.
El seu disseny també té una història peculiar al darrere. Al segle xvi, la moneda que circulava a Europa era fabricada amb un metall que s’extreia de les mines de Joachimsthal. Amb el temps i l’ús, aquesta paraula es va reduir al terme ‘thaler’, que en la nostra llengua es pronunciava popularment ‘dòlar’. Quan va fer el salt a Llatinoamèrica, va passar a anomenar-se ‘dòlar espanyol’. Amb la creació dels Estats Units el 1776, el dòlar va començar a ser la moneda oficial.
El bitllet de cinc euros que es troba actualment en circulació a Europa ha hagut d’incorporar tres nous elements de seguretat per evitar falsificacions:
Un objecte tan quotidià com pot ser un bitllet conté segles d’història i innovació que l’han portat a ser l’instrument d’intercanvi econòmic físic més important. Cal remuntar-se a la Xina del segle vii per trobar l’origen del paper moneda, que va sorgir d’una simple necessitat: viatjar més lleuger i poder comerciar de manera més pràctica.
Cada cop més persones aposten per invertir els seus estalvis en un pla de pensions…
Les xarxes socials han viralitzat l’expressió i ara és habitual sentir-la perquè de les xarxes…
Les llars amb més ingressos no són sempre les que més estalvis tenen; no és…
El cos humà no està preparat per romandre dret durant moltes hores. Cinc, deu o…
Quan arribem a una edat determinada, inevitablement comencem a pensar en la jubilació, però no…
Retirar-se de la vida laboral abans de l’edat ordinària i cobrar la pensió corresponent als…