La (gran) importància de la incorporació de la generació del baby boom a l’economia

La generació del baby boom pot convertir-se en el gran revulsiu que l’economia global necessita. Ara veurem per què.

Primer aclarirem alguns conceptes. En països com Estats Units, Canadà, Austràlia o Nova Zelanda, aquesta generació baby boomer es refereix a aquelles persones nascudes entre 1945 i 1965, un moment en la història, el posterior a la Segona Guerra Mundial i dues dècades després, en el qual la natalitat va experimentar un important creixement. A Espanya, aquest “moment” es va retardar poc més d’una dècada respecte als països anglosaxons. El nombre de naixements es va disparar entre el 1958 i finals dels 70, amb 14 milions de nounats. Avui aquesta generació està en procés de jubilació i vet aquí la seva importància per a l’economia.

Segons un estudi de Nacions Unides, el nombre de persones majors de 60 anys o més a tot el món està previst que creixi prop del 56% respecte a l’actualitat, de manera que se situaran en 1.400 milions. Així mateix, l’any 2050 l’ONU preveu que els més grans de 60 anys superin els que tinguin entre 10 i 24 anys.

Segons la projecció de població d’Espanya a 50 anys vista realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el país experimentarà un creixement enorme en les franges d’edat entre els 50 i els 79 anys d’aquí al 2064. Així mateix, també preveu augments notables en franges d’edat superiors (de 90 a 100 anys o més).

Ara bé, un cop coneixem la tendència i sabem que la nostra societat s’anirà envellint de manera important amb els anys i que això suposa nous reptes, no és menys cert que aquesta nova realitat que es presenta pot suposar un benefici potencial per a l’economia mundial.

Diversos experts sostenen que un paper més actiu en l’economia de les persones més grans de 60 anys suposaria un efecte dòmino financer positiu per als seus països. L’entitat nord-americana BlackRock parla d’augments en la productivitat, un major impacte social, prolongar la inversió d’aquest col·lectiu o augmentar els seus ingressos en la jubilació. Es tracta de generar estímuls en l’economia amb les persones grans desenvolupant una activitat que els permeti gastar o estalviar més.

Segons un informe d’Euromonitor destacat pel diari econòmic Financial Times, el poder adquisitiu de les persones majors de 60 anys o més serà de 15 bilions de dòlars l’any 2020. Actualment, els nord-americans més grans de 50 anys gasten 4,6 bilions de dòlars l’any en béns i serveis, una despesa que es tradueix en 7,1 bilions, que circulen a tots els nivells econòmics, i que comporta 100 milions de llocs de treball. A més, aquest grup d’edat aporta gairebé 100.000 milions en aspectes relacionats amb la solidaritat.

La pregunta que molts es fan és si la incursió dels baby boomers en l’economia serà positiva o negativa. La Doctora en Economia de la Universitat de Barcelona (UB), Concepció Patxot, especialista en l’anàlisi de l’estat del benestar en un entorn demogràfic canviant, respon: “Amb la incorporació de jubilats, el mercat laboral estarà menys col·lapsat i és possible que l’ocupació millori, així com els ingressos fiscals”, assenyala a VidaCaixa.

“Els treballadors majors de 60 anys o més no dividiran el pastís econòmic en trossos cada vegada més petits. Faran que el pastís creixi incorporant la seva capacitat de produir”, sosté Michael Hodin, Director Executiu de la Coalició Mundial sobre l’Envelliment.

Actualment, les principals organitzacions arreu del món estan centrant gran part dels seus esforços a impulsar totes les oportunitats que presenta una societat envellida com la que tindrem d’aquí a pocs anys. El canvi de polítiques públiques en aquest aspecte és clau i serà el que marcarà la diferència en el futur.

Ara que hem vist que un cop ens jubilem encara tenim molts anys per poder gaudir o ajudar en la mesura de les nostres possibilitats a impulsar l’economia, convé també pensar com podem arribar al final de l’etapa laboral financerament sòlids.

Llegeix també: Dotze coses que no sabies sobre l’envelliment poblacional

Si alguna cosa revelen les xifres i els estudis de projecció és que, en una societat cada vegada més envellida com l’espanyola i amb una força de treball cada cop menys nombrosa, el sistema públic de pensions cada vegada tindrà menys múscul per poder satisfer les necessitats econòmiques de tots els contribuents. És a dir, la pensió pública cada vegada serà menor. És per això que convé arribar a la jubilació amb els deures fets per poder gaudir amb tota la tranquil·litat d’un merescut descans o d’una segona etapa laboral sense pressions econòmiques.

Instruments d’estalvi a llarg termini com el pla de pensions, el pla individual d’estalvi sistemàtic (PIES) i l’assegurança d’estalvi individual a llarg termini (AIELT) són eines que es poden utilitzar per complementar la pensió pública amb estalvi privat.

Per la seva banda, cal destacar que, en el pla de pensions, els diners que s’aporten són totalment deduïbles en la declaració de l’IRPF anual. Això sí, el màxim que es pot aportar són 1500 euros, sense que aquesta quantitat superi el 30% dels rendiments nets del treball.

Amb relació al PIES, si es rescata per obtenir una renda vitalícia, està exempt de pagar impostos. Té, entre altres aspectes fiscals, una limitació anual de 8.000 euros i l’aportació màxima total és de 240.000 euros.

En el cas de l’AIELT, finalment, cal destacar que està exempta de tributació, sempre que es compleixin dues condicions: mantenir la inversió 5 anys o més i no superar els 5.000 euros per persona i any.