UNESPA alerta de la desigualtat d’estalvi entre les rendes altes i baixes

Madrid. EFE / VidaCaixa

La presidenta de la patronal asseguradora UNESPA, Pilar González de Frutos, ha alertat avui sobre l’estalvi col·lectiu a Espanya, on hi ha desigualtats entre aquells que tenen rendes més altes, i que estalvien més en l’àmbit empresarial, i aquells que disposen de salaris mitjans i baixos.

Les persones amb rendes mitjanes i baixes pràcticament no estalvien en l’àmbit empresarial i ho aposten tot a la pensió de repartiment, ha advertit González de Frutos, que també ha alertat que si actualment hi ha una desigualtat entre els guanys salarials, la diferència que hi haurà d’aquí a unes dècades entre les pensions generades per aquests salaris serà molt més gran.

González de Frutos ha llançat aquestes advertències durant la seva intervenció en el XXII Encuentro del Sector Asegurador, organitzat per Deloitte i ABC, on ha explicat que la penetració de la previsió empresarial imputada al treballador és pobra: només el 4% dels declarants, amb una aportació del 0,3% dels rendiments del treball.

En aquest sentit, ha insistit que l’any 2040, quan els estalvis d’ara ja siguin pensions, es parlarà de més desigualtat.

A 25 anys vista, la població jubilada serà més important tant econòmicament com socialment, i les diferències de benestar obtingudes per les pensions tindran més importància, ha afegit.

A Espanya, els qui estalvien són pocs, ha advertit la presidenta d’UNESPA, que ha explicat que les reduccions fiscals per estalvi de les rendes per sota dels 30.000 euros no arriben ni a l’1% de la base, de manera que el percentatge per al conjunt de contribuents amb prou feines és de l’1,26%.

Si hi hagués a Espanya una subvenció com la que té Alemanya, on per cada euro del contribuent al seu pla de pensions, l’Estat n’hi afegeix un altre, i s’incrementés en un 50% el nombre de declaracions per sota dels 21.000 euros que estalvien i s’acullen als avantatges fiscals, això costaria uns 2.000 milions a les arques de l’Estat, incloent-hi la despesa fiscal per la corresponent reducció, ha dit.

Un cost molt baix per impedir la marxa cap a la desigualtat, segons González de Frutos, que en la seva intervenció ha destacat la debilitat que presenta el sector assegurador espanyol respecte als seus principals competidors europeus.

El 2014, per primera vegada, Espanya s’ha situat a la cua d’Itàlia, França i Alemanya, en Vida i Autos, i tot i que UNESPA veu signes de recuperació, encara no sap quan seran capaços d’aconseguir un camí evolutiu de qualitat europea.

En la seva intervenció, González de Frutos també ha explicat que durant molt temps el sector espanyol es concebia com una realitat que tendiria d’una manera natural cap a creixements relativament intensos, superiors al PIB, per exemple.

Aquesta situació es produïa perquè el mercat assegurador espanyol és un mercat encara immadur en termes europeus i, conseqüentment, té un component de creixement estructural que l’impulsa.

Sincerament, crec que aquest component estructural, sense que puguem dir que ha deixat d’existir, sí que és ja gairebé inapreciable, ha indicat la presidenta d’UNESPA, que ha defensat la gestió de les entitats nacionals, les quals superaran sense problemes els requeriments de Solvència II.

Per la seva banda, el conseller delegat de VidaCaixa, Tomás Muniesa, ha subratllat que el gran repte del sector està en l’oferta, és a dir, “passar de vendre productes a assessorar el client. Per fer-ho, ha dit Muniesa, el temps i la remodelació de l’oferta són factors clau que ja es troben en fase de desenvolupament.