Realitat o ficció: Hi ha aliments que rejoveneixen?

És la pregunta del milió. La nostra dieta ens pot rejovenir? La contestarem amb una altra pregunta: què entenem per rejovenir? Les causes de l’envelliment són complexes i els beneficis dels aliments, múltiples, de manera que ho hem d’examinar amb calma.

Pablo Zumaquero, dietista-nutricionista i tecnòleg dels aliments, té respostes clares: hi ha aliments que rejoveneixen? No. Hi ha estratègies que puguin millorar la qualitat de vida durant l’envelliment? Sí. “Són mesures preventives que cal prendre tota la vida. No s’hi val a tenir mals hàbits i intentar millorar la nostra salut amb una pastilla; això és adoptar l’opció còmoda, però la realitat no és tan senzilla.”

En definitiva, no hi ha aliments miraculosos, però sí dietes o estils de vida que redueixen els efectes de l’envelliment. Zumaquero detalla les tres que s’han estudiat fins ara: la vegetariana, la mediterrània i la de l’illa d’Okinawa. “Totes tenen una cosa en comú: són altes en productes vegetals, com la verdura, les hortalisses i les fruites. La vegetariana també és alta en llegums, fruita seca i cereals. La mediterrània també hi afegeix oli d’oliva, a més de peix i carn en quantitats moderades. La d’Okinawa afegeix una bona quantitat de peix gras a aquesta base comuna.”

Com ja apuntàvem, no pel fet de començar a menjar un aliment en concret desapareixeran les arrugues, sinó que el tracte comporta altres compromisos: “L’estil de vida inclou no fumar; una activitat física regular i, en certs casos, intensa; quantitats molt moderades d’alcohol; una vida social activa, sense estrès; el control del son, i mantenir un pes adequat”. Cal parar una atenció especial a les calories: “La restricció calòrica sembla millorar certs aspectes de l’envelliment. Això no obstant, una restricció contínua podria comportar problemes com ara pèrdua de massa muscular o desordres alimentaris, de manera que uns dejunis pautats podrien ser menys incòmodes i no ocasionar aquests problemes”.

I si no hi ha un aliment miraculós, hem d’eliminar alguna cosa de la nostra dieta per acostar-nos al somni de l’eterna joventut? Tampoc. “A partir dels 40-50 anys hauríem de menjar bé sempre, i prescindir de productes superflus que solen ser altament processats, com a regla bàsica”, comenta Zumaquero. Al cap i a la fi, es tracta d’equilibrar: “Diuen que la proteïna, amb l’edat, s’assimila pitjor i que hauríem de menjar menys aliments proteics, però també hi ha més destrucció òssia i muscular, per la qual cosa caldria tenir un consum normal de proteïnes per regenerar aquest teixit perdut”.

Sí que hi ha alguns productes que a partir d’una certa edat deixen de ser tan importants per al nostre organisme: “Potser els lactis a partir d’aquestes edats no són tan necessaris com en edats més primerenques, de manera que caldria reduir-ne el consum i millorar-ne la qualitat”.

Si alguna cosa es relaciona amb l’envelliment és l’oxidació i Zumaquero apunta, efectivament, que “un increment de radicals lliures oxidats s’estipula com una de les causes de l’envelliment”. “En aquest cas”, diu, “els àcids grassos poliinsaturats, sobretot els d’olis vegetals (gira-sol, palma, soja, cotó, blat de moro), s’introdueixen dins les membranes cel·lulars i s’oxiden fàcilment; per tant, caldria regular-ne el consum, i encara més amb l’edat”.

La principal recomanació d’aquest nutricionista és esmolar els sentits i desconfiar de qualsevol producte miraculós. A vegades, diu, el pitjor enemic de l’envelliment és el màrqueting. “No hi ha cap pastilla que ens perdoni tots els pecats anteriors. El que veritablement importa és tenir qualitat de vida en els últims anys i no tenir anys de vida sense qualitat, anant de metge en metge i de fàrmac en fàrmac”.