Quan s’esgotarà la guardiola de les pensions?

La pregunta que encapçala aquesta entrada del blog de VidaCaixa és recurrent des del 2012. La sentim sovint en diferents converses amb amics o familiars i la llegim als mitjans de comunicació. Va ser llavors, l’any 2012, fa tres anys, que el Govern va començar a agafar diners del Fons de Reserva de la Seguretat Social, la guardiola de les pensions, per poder pagar les pensions contributives. Des de llavors ha fet servir un total de 33.951 milions d’euros, i el seu màxim era de 66.815 milions el 31 de desembre de 2011.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

Francisco González-Quevedo i Álvaro Molina, tots dos consultors sèniors de Towers Watson, han estat els encarregats de dur a terme un detallat informe sobre l’estat del sistema de pensions. En aquest  s’ha realitzat una anàlisi detallada en què s’estableixen tres possibles escenaris que preveuen el final de la guardiola de les pensions, tal com està muntat avui el sistema i segons el creixement anual dels salaris, la taxa de revaloració anual de les pensions, l’evolució de la taxa d’atur, l’edat d’entrada al sistema de cotitzacions i l’edat de jubilació.

A partir d’aquí, els escenaris que preveu Towers Watson són els següents:

• Pessimista: Segons explica González-Quevedo, es tracta de l’escenari original que es va presentar a la Seguretat Social fa més d’un any. En aquesta hipòtesi es manté la taxa d’atur d’avui en el futur. Amb tot això, la guardiola de les pensions s’esgotarà el 2020, és a dir, en menys de cinc anys.

• Neutral: És un escenari que neix de la conversa entre la Seguretat Social i Towers Watson. En aquesta hipòtesi, la taxa d’atur baixa del 20% en 10 anys. Amb tot, el final de les reserves del Fons se situa l’any 2024.

• Optimista: La hipòtesi en què es basa és que d’aquí a vuit anys tindrem la taxa d’atur al 10%, “cosa que no ha passat mai a Espanya”, indica el consultor. En aquest escenari, l’any 2028 no hi haurà més diners.

“La sorpresa en tot l’estudi són els escenaris neutral i optimista”, assenyala González-Quevedo per al blog de VidaCaixa. “Per més bé que estigui la situació, cal prendre mesures sí o sí”, afegeix. “En l’estudi repetim les projeccions dels informes dels ens públics, amb pagaments a pensionistes, ingressos que tindrà el sistema, veient totes les diferències negatives existents i que tot s’ha de treure del Fons de Reserva”, apunta el consultor.

Davant aquests tres escenaris, la consultora proposa tres solucions:

• D’una banda, accelerar l’inici de les reformes de la Seguretat Social. “Pensem que hi ha d’haver una solució combinada, cal resoldre-ho de manera global”, explica González-Quevedo, que recorda que els processos de reforma ja previstos entraran en funcionament, d’una banda, l’any 2019 i, de l’altra, l’any 2027. “Hi arribem tard. Potser cal reformar la forma de finançament o les aportacions i les inversions. Creiem que seria beneficiós accelerar les reformes que estan en marxa”, assenyalen des de Towers Watson.

• D’altra banda, també es planteja la possibilitat de seguir introduint noves reformes. “Segons la legislació de la Seguretat Social, el pagament per prestacions únicament es pot cobrir mitjançant les contribucions al sistema. No està previst que es pugui fer via impostos. Una de les alternatives que hi ha és reobrir el debat sobre reformar la legislació i permetre que el Fons es pugui finançar en part via impostos”, expliquen els consultors.

• Finalment, buscar noves formes d’inversió per al Fons, més rendibles, que incloguin altres possibilitats, a més del deute espanyol. “La política d’inversió del Fons de Reserva és molt limitada: només es pot invertir en deute públic espanyol o deute d’altres països europeus amb un alt nivell creditici”, explica Álvaro Molina. “Fa anys que plantegem al Fons de Reserva que modifiqui la política d’inversió, que sigui més flexible i hi afegeixi altres actius com la renda variable o els actius alternatius”, assenyala. I apunta que és una bona manera de “generar recursos addicionals per fer front al manteniment o allargament de la vida del fons”.