Tot el que has de saber sobre la pensió no contributiva a Espanya

Els treballadors que arriben a l’edat ordinària de jubilació però no han acumulat els anys necessaris de cotització tenen dret a una pensió no contributiva, sempre que compleixin una sèrie de requisits que veurem a continuació.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

Si un treballador es troba en algun dels supòsits que preveu l’actual legislació, és a dir, en situació de necessitat, sense els recursos econòmics mínims, o bé no ha cotitzat o si ho ha fet no ha estat durant prou temps, pot optar a una prestació econòmica de l’Estat. És el que es coneix com la pensió no contributiva.

Per regla general, quan se sol·licita una pensió contributiva es tenen en compte dos factors. D’una banda, que hi hagi un mínim de 15 anys cotitzats i, de l’altra, que almenys dos d’aquests anys es trobin en els últims 15. Es pot sol·licitar una pensió no contributiva quan es compleixen aquests requisits:

• Haver complert els 65 anys o més.

• Quan no es disposa de cap renda. L’Estat entén que una persona no té rendes quan els seus ingressos són inferiors a 5.150,60 euros l’any, segons les dades actualitzades a 2016. De tota manera, si el sol·licitant disposa d’aquests ingressos però conviu amb familiars, es donarà per complert el requisit si la suma de les rendes de tota la unitat familiar no arriba als 5.150,60 euros.

• Residir legalment a Espanya.

A efectes del temps de concessió de la pensió, cal destacar que es tracta d’una mesura vitalícia, és a dir, que es prolonga fins al decés del sol·licitant, sempre que continuïn vigents els requisits pels quals li va ser concedida.

De pensió no contributiva, n’hi ha de dos tipus: de jubilació i d’invalidesa.

• Jubilació: Cal tenir 65 o més anys i haver residit en territori espanyol 10 anys dels últims 16, i els 2 últims just abans de sol·licitar la prestació.

• Invalidesa: Tenir 18 anys o més i menys de 65 anys i residir en territori espanyol, i haver-ho fet cinc anys, dos dels quals immediatament abans de la sol·licitud. El grau de discapacitat ha de ser superior al 65%. En el cas de la invalidesa, a més, si s’acredita una discapacitat superior al 75% que requereixi la presència d’una altra persona, s’atorgarà un extra del 50% de la quantia màxima, com veurem tot seguit.

La quantia individual de la pensió no pot ser inferior als 1.287,65 euros anuals ni superior als 5.150,60 euros l’any. El barem per establir aquestes quantitats es realitza en funció de les rendes personals o de la unitat familiar i haurà de ser examinat per un funcionari de l’Estat.

És a dir, en el cas de cobrar la pensió no contributiva màxima, la quantia mensual seria de 367,90 euros; en el cas de la mínima, 91,98 euros al mes, i si és l’íntegra més l’extra del 50%, que sumen 7.725,90 euros anuals, serien 551,85 euros mensuals.

Cal tenir en compte que si en una mateixa família hi ha més d’un beneficiari, les quanties varien: si hi ha dos sol·licitants, cobraran 4.378,01 euros anuals, és a dir, 312,72 euros al mes; si hi ha tres sol·licitants, 4.120,48 euros l’any, o sigui, 294,32 euros al mes.

Llegeix també: Què cal fer en cas d’una jubilació forçosa als 61 anys?

En optar a una pensió no contributiva, els treballadors tenen l’obligació de comunicar aquells canvis que es puguin produir que afectin la prestació de la pensió. A més, hauran de presentar el primer trimestre de cada any la declaració de la renda amb l’objectiu de demostrar que no tenen rendes.

Per presentar la sol·licitud per obtenir una pensió no contributiva, el treballador haurà d’adreçar-se a les Oficines dels Serveis Socials de les Comunitats Autònomes, a les Oficines de l’Institut de Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO) o a qualsevol Oficina de la Seguretat Social.