Massa gran per seguir jugant?

Si ens prenem el joc com un estil de vida, com una actitud, mai no serem prou grans per deixar de jugar. Hi ha estudis científics en què s’exposa les cries d’animals a la privació de joc i acaben desenvolupant alteracions al cervell. Sabem que com més evolucionada és una espècie animal, més temps dedica al joc. Jugar és una activitat que afavoreix funcions cognitives, i també canvis en l’estat d’ànim. I realment es pot jugar en qualsevol àmbit. Es pot jugar a la feina, educant, en el temps de lleure, etc. Jugar ens relaxa i facilita l’aprenentatge. Sabem que tot allò que s’aprèn jugant, s’entén, es recorda i es reprodueix millor.

Però per a moltes persones el joc està associat a la conducta infantil, poc responsable i despreocupada. El joc es veu com una activitat antagonista a la feina. Si estàs jugant no treballes i si treballes no hauries d’estar jugant. Però realment això és un error. Jugar és una manera d’aprendre, de mantenir-nos joves a nivell cognitiu, d’afavorir un estat anímic positiu, relaxar-nos i fins i tot ser més creatius. Jugar estimula la curiositat, permet que t’involucris sense angoixa en un repte i que perdis la por de perdre o de fallar. Així doncs, jugar, lluny de ser equidistant de la conducta responsable i professional, hauria d’estar integrat com una metodologia que potenciï el rendiment a les empreses. Només cal veure les oficines de Google i altres empreses que comencen a apostar per aquests canvis.

Pel que fa a l’educació, educar jugant permet reduir moltíssim els nivells de tensió i angoixa que sorgeixen utilitzant tècniques tradicionals com “m’has d’obeir a la primera” o “això ho faràs perquè ho dic jo, i s’ha acabat!”. Hi ha pares que es perden entre crits, xantatges emocionals o amenaces. Jugar requereix molta creativitat i paciència per part dels pares, però a la llarga eduques de gust, permetent que triïn, que participin, que tinguin autonomia i que tots es diverteixin. Pares que, generació rere generació, copien i imiten pautes d’educació dels seus pares que avui són obsoletes i ineficaces, i que ni tan sols es qüestionen si hi ha una manera d’educar més còmplice i positiva. No és el mateix dir: “Recolliu les joguines ara mateix, estic cansada de tant repetir-ho, no em feu mai cas” que dir: “Avui comença la cursa mundial de Fórmula 1, que consisteix a reduir cada dia els temps quan recolliu les joguines. Posem el cronòmetre del telèfon en marxa, col·loqueu-vos a la graella de sortida i: ‘Preparats, llestos, ja!’”. Amb quina de les dues opcions creus que sortiran disparats a recollir com si els hi anés la vida?

Jugar té molts beneficis, a l’edat que sigui:

1. Fomenta la creativitat. Quan modifiquem la manera d’abordar un problema, també canviem el tipus de solucions que hi donem. Si provem de buscar solucions a una situació com si fos un repte, un misteri, o com si fóssim personatges d’una pel·lícula, segur que se’ns acudiran idees noves i diferents.

2. Produeix endorfines i dopamina. Són neurohormones i neurotransmissors de la felicitat i ens enganxen. Jugar ens fa sentir bé, divertits i feliços.

3. Ens relaxa, ja que inhibeix la resposta d’angoixa i estrès. L’estrès ens bloqueja i impedeix que pensem amb claredat. El fet de jugar relaxa i ens permet prendre’ns el repte sense pressió.

4. Rejoveneix la ment. Si ets una persona jubilada, hauries d’estar tot el dia jugant al solitari, a jocs de paraules, a jocs d’estratègia, fer puzles, tot el que et porti a pensar i fer treballar el cervell. La ment es manté activa i jove quan l’entrenem.

5. Millora el rendiment. Una persona que juga a la feina, s’ho passa bé. En comptes d’estar mirant el rellotge per veure quan és l’hora de plegar, té ganes de continuar participant en una cosa que el diverteix.

6. Millora les relacions personals i l’ambient laboral. En el joc, hi aportem tots. El joc també facilita les interaccions als nens. Permet que parlin, riguin, comparteixin i s’ho passin bé.

7. Millora l’aprenentatge. Jugar desenvolupa el còrtex prefrontal, que és l’última part del cervell que evoluciona. Intervé en la memòria de treball, la presa de decisions, la planificació i el pensament flexible.

Prova un dia, en el context que sigui, de dir: “Us ensenyaré un joc”, i veuràs com en pocs segons atrapes l’atenció i la curiositat d’adults, adolescents i nens.