Projecte Blue Zones: Quin és el secret dels llocs del món amb més esperança de vida?

Hi ha un denominador comú que expliqui la longevitat en determinats punts del planeta? Quines lliçons poden extreure’s per als països desenvolupats dels llocs amb més esperança de vida? Cal invertir més en hospitals perquè els habitants d’una comunitat tinguin una vida més llarga i sana? La resposta a aquestes preguntes la té l’investigador i divulgador nord-americà Dan Buettner, responsable de Blue Zones, el projecte que l’ha dut, al llarg de l’última dècada, a estudiar aquelles comunitats de la Terra amb més esperança de vida.

Anem a pams. Primer, quines són les anomenades blue zones, les àrees més longeves del món? Okinawa, al Japó; Salinus, a Sardenya; Nicoya, a Costa Rica; Icària, a Grècia, i Loma Linda, a Califòrnia, entre d’altres. Segon, quins són els punts en comú de les zones més longeves? Segons les conclusions extretes de la recerca de Buettner, els habitants de les zones amb més esperança de vida comparteixen cinc hàbits:

1. No fumen.

2. Redueixen al mínim el consum de carn i tenen una dieta basada en vegetals.

3. Els seus ciutadans es desplacen caminant a tot arreu i realitzen activitats físiques regularment.

4. Les seves relacions socials són estables, periòdiques i continuades.

5. El seu nucli familiar roman unit.

A més, a Salinus hi ha dos punts més que s’han d’afegir a la llista, segons Buettner. D’una banda, beuen vi negre i, de l’altra, les dones s’encarreguen de l’economia familiar. Així mateix, a Okinawa, que segons l’OMS és on es troba el grup de població més longeu i menys malalt del món, evitar les presses i dur a terme qualsevol activitat amb un propòsit clar són dues característiques extra que cal afegir a la llista.

Ara bé, quin és l’objectiu del projecte Blue Zones? Buettner pretén traslladar els hàbits saludables de les comunitats amb més esperança i qualitat de vida a diferents zones dels Estats Units, un país amb una inversió mèdica per habitant set vegades superior, per exemple, a Costa Rica, on la població, almenys a la península de Nicoya, és la segona al món amb més persones centenàries. L’esperança de vida a la primera potència econòmica del planeta se situa actualment en els 78,7 anys, segons l’últim informe de l’OCDE. En resum, Buettner vol que els nord-americans sumin anys copiant els hàbits d’aquells llocs on s’han oblidat de morir-se.

Com explica el mateix Buettner en una TED Talk, les conferències efectuades per experts en diverses matèries –i narrades per ells mateixos– que s’organitzen regularment en diferents punts del món, el repte en un país com els Estats Units amb relació als canvis d’hàbits per poder viure més i millor passa per un plantejament completament contrari a la cultura vigent. “El canvi requereix canviar la legislació actual, el disseny dels carrers, de les escoles, el tipus de feina o la manera com interacciona avui el nord-americà mitjà”, assenyala.

Sens dubte, el repte és colossal. Ara bé, en diverses comunitats dels Estats Units que han decidit adoptar alguns dels hàbits de les Blue Zones ja han començat a implantar mesures. A Albert Lea, Minnesota, o a Beach Cities, Califòrnia, s’han adonat que els escolars caminaven cada vegada menys per anar a escola. Tant en aquestes comunitats com en d’altres adherides al projecte, s’ha decidit substituir els trajectes amb autobús per grups d’estudiants que van recollint els alumnes casa per casa per anar caminant a l’escola.

De mica en mica, les iniciatives d’adaptar les lliçons de les comunitats més longeves van donant resultat. Segons Blue Zones, més de 1.200 pimes i 120 escoles s’han sumat al projecte als Estats Units. Més de 120.000 ciutadans hi donen suport a títol individual. A Hampton, Nova York, han aconseguit reduir la taxa d’obesitat en un 38%. A San Luis Obispo, Califòrnia, ha caigut un 13%, i la despesa sanitària a Iowa ha disminuït un 40% entre les localitats participants.