Per què canvia la cal·ligrafia a mesura que ens fem grans?

L’arqueòleg Jean-Hippolyte Michon va dir al segle xix: “L’escriptura és el relleu visible del pensament”. El temps li ha donat la raó i, dos-cents anys després, aquesta afirmació segueix més viva que mai. “L’escriptura reflecteix la personalitat de qui escriu. Hi ha una connexió directa entre l’acte escriptural i el cervell que el fa possible; és per això que diem que no escriu la mà, sinó el cervell. I com que no hi ha dues persones iguals, no hi ha dues escriptures iguals”, explica Luz Marina Díaz-Flores Martín de Ruedas, psicòloga, grafòloga i pèrita cal·lígrafa de l’Associació Grafopsicològica d’Espanya.

És tan gran la connexió entre la “mà” i el “cervell”, que fins i tot les nostres lletres reflecteixen el moment vital en què ens trobem: “La nostra escriptura canvia al llarg de la nostra vida. Aquests canvis gràfics són una mostra de l’evolució personal. Qualsevol experiència ens modifica, toca alguna cosa del nostre món interior, i això es veu reflectit en l’escriptura”, revela la grafòloga.

Així doncs, una nova feina, l’arribada d’un fill, la jubilació… són canvis que poden quedar reflectits en la nostra escriptura gairebé sense adonar-nos-en: “S’esdevé de manera involuntària. En produir-se aquest canvi interior, veiem el seu efecte en el context gràfic”, explica Luz Marina.

Et proposem un exercici perquè tu mateix puguis fer la prova d’aquesta evolució. Agafa textos de diferents etapes de la teva vida i compara les diferències entre els uns i els altres. L’encreuament de la lletra T, les cuetes al final de cada caràcter, la inclinació i separació de les paraules, la rodonesa de la lletra O… Darrere de cada diferència hi ha un significat de la teva evolució personal. “La grafologia és una eina molt útil per conèixer l’ésser humà a l’aquí i l’ara”, afegeix la grafòloga.

Interpretar un manuscrit no és cosa fàcil. Des de l’Associació Grafopsicològica d’Espanya ens adverteixen que, per comprendre la persona que escriu, cal tenir en compte la combinació de diversos factors, com podrien ser l’ocupació de l’espai, el predomini del blanc-negre, la mida, la inclinació, la forma de les lletres, la cohesió o la pressió.

Aquestes són algunes de les claus, segons Luz Marina Díaz-Flores, per llegir un text escrit a mà i descobrir-hi trets de la personalitat de la persona que l’ha redactat:

La inclinació: Aquest detall ens indica cap on es projecta l’emocionalitat del subjecte. “Si és inclinada a la dreta, la persona necessita contacte. En canvi, la inclinació invertida –cap a l’esquerra– denota fredor, prudència i desconfiança”, concreta la grafòloga. I afegeix: “Les persones que presenten aquesta inclinació són més selectives pel que fa a contactes i amistats”.

Ús de majúscules: Si el redactor fa servir de manera habitual les majúscules per escriure textos complets, vol dir que no es vol deixar conèixer, s’amaga darrere d’una màscara. És a dir, la persona no desitja ser descoberta en el seu jo més íntim.

La forma del punt de la “i”: Aquelles persones que fan el punt de la lletra “i” de manera esfèrica, per exemple, demostren que engrandeixen les seves preocupacions o obsessions. “Ho veiem sovint en l’adolescència: moltes vegades es pren com a moda o es copia perquè estèticament agrada, però cal no oblidar-ne el sentit real, si és que a més es manté en altres períodes de la vida”, explica Luz Marina.

Són molts els elements que cal tenir en compte a l’hora d’interpretar un manuscrit. A tall d’exemple, l’Associació Grafopsicològica d’Espanya comparteix l’anàlisi de la lletra de tres personatges molt coneguts: Pedro Almodóvar, Sigmund Freud i Vladímir Putin:

Llegeix també: Sis passatemps que et rejoveneixen el cervell

L’escriptora Matilde Ras deia que “l’escriptura és el mirall encantat on es reflecteix el rostre misteriós de l’ànima”. És per això que podem afirmar que la grafologia és una eina molt útil per conèixer l’ésser humà en un moment concret de la seva vida.