Indemnització i acomiadament per la jubilació de l’empresari

Passa amb més freqüència del que sembla: una companyia, que aparentment té bona salut, posa punt final perquè l’empresari que la va crear pensa que és el moment de jubilar-se. Aquest moment de tranquil·litat per a ell pot, però, provocar trastorns en els empleats que, de la nit al dia, es veuen abocats a l’acomiadament gairebé com a única opció, atès que l’entitat de la qual formaven part desapareixerà. Abans de seguir, convé subratllar que la legislació espanyola intenta protegir que, durant un tancament empresarial, es garanteixin plenament els drets tant dels treballadors com dels creditors.

Però tornem al moment en què l’empresari decideix jubilar-se. Al treballador de l’empresa se li obren diverses possibilitats, ja que pot passar que l’entitat cessi l’activitat definitivament, que els hereus se’n facin càrrec i n’assumeixin el contracte, la qual cosa, al seu torn, pot donar lloc a altres supòsits nous, com que els hereus o l’empleat mateix decideixin continuar o rescindir el contracte. Vegem cada cas amb més deteniment:

• Si l’empresari es jubila i l’empresa es tanca, el contracte de treball s’extingeix, la persona és indemnitzada amb un mes de salari i es beneficia, a més, de la prestació d’atur si hi tingués dret.

• Si l’empresari es jubila i els hereus mantenen el negoci, però el treballador no vol seguir, aquest té dret a una indemnització que equival a un mes del salari i també podrà gaudir de la prestació per desocupació que li correspongui.

• Si l’empresari es jubila, els seus hereus segueixen amb la companyia i el professional decideix seguir amb la seva activitat, els nous amos queden subrogats en els drets laborals i de Seguretat Social que tenia l’anterior empresari jubilat, com els compromisos en matèria de pensions així com de qualsevol protecció social complementària.

Què diu la normativa

En la legislació espanyola, l’acomiadament per tancament d’una empresa entra en la categoria dels acomiadaments per causes objectives. Segons el Reial Decret 3/2012, si parlem d’una entitat jurídica, s’abonaran 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. Entre les raons principals que preveu el nostre ordenament perquè hi hagi un tancament empresarial tenim:

• La mort de l’empresari sense successió. Si passés això i els hereus de l’empresari no poguessin pagar, Fogasa es faria càrrec del pagament de les indemnitzacions.
• La incapacitat de l’empresari per motius físics o intel·lectuals, que ha d’estar acreditada davant de la Seguretat Social o en un jutjat.
• Motius econòmics i inviabilitat de continuar el negoci. És la causa principal que, per exemple, es duguin a terme els ERTO.
• La jubilació de l’empresari, on està previst que es pugui acomiadar els treballadors.

A partir d’aquest moment, entren en joc els salaris per tramitació, que són aquelles quantitats que el treballador rep des de la data d’acomiadament fins a la notificació de la sentència que declari si aquest acomiadament és improcedent o nul. No obstant això, en casos determinats, com en el tancament d’una entitat per la jubilació de l’empresari, no és possible qualsevol opció de readmissió, de manera que l’única sortida possible és la indemnització i, així doncs, s’extingeix la relació laboral a la data que marqui la sentència.

Hi ha dues normes molt rellevants per a aquests casos:

• L’Estatut dels Treballadors, en el seu article 49 regula l’acomiadament per tancament d’empreses. Si la plantilla té més de 5 treballadors s’aplicarà un acomiadament col·lectiu, mentre que en les de menys de 5 treballadors és un acomiadament objectiu individual.
  • Aquest mateix text en el seu article 56 cita que “quan un acomiadament sigui declarat improcedent, l’empresari, en el termini de cinc dies des de la notificació de la sentència, pot optar entre la readmissió del treballador o l’abonament d’una indemnització equivalent a trenta-tres dies de salari per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de vint mensualitats”.

La Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, que, en el seu article 286, relatiu a la impossibilitat de readmissió del treballador, afirma que “quan s’acrediti la impossibilitat de readmetre el treballador per cessament o tancament de l’empresa obligada o qualsevol altra causa d’impossibilitat material o legal, el jutge ha de dictar interlocutòria en la qual declararà extingida la relació laboral en la data de la resolució i acordarà que s’abonin al treballador les indemnitzacions i els salaris que deixa de percebre”.

En tots dos textos queda ratificat que per tal que una relació laboral s’entengui extingida a la data de la sentència i es reconeguin els salaris de tramitació des de la data de l’acomiadament, cal que es compleixi el següent:

• Que se sol·liciti la improcedència de l’acomiadament i es condemni l’empresari a abonar la indemnització corresponent.
• Que se sol·liciti l’extinció de la relació laboral a la data en què es dicti la sentència.
• I que en l’acte del judici s’acrediti la impossibilitat de readmissió per cessament o tancament de l’empresa obligada o qualsevol altra causa d’impossibilitat material o legal.

Persona física o jurídica

En definitiva, quan l’empresari decideix tancar l’empresa per jubilació, el treballador té dret a percebre una indemnització per import equivalent a una mensualitat de salari. Això només passa si l’empresari és una persona física.

En el cas que l’empresa tingui diversos treballadors, quan s’emprengui el tancament per jubilació de l’empresari, el més habitual és que es produeixi un procediment d’acomiadament col·lectiu, que ha d’incloure els passos següents:

1. Negociar amb els treballadors les condicions de l’ERTO durant 30 dies. A les empreses de menys de 50 treballadors el període es pot reduir a 15 dies, però en cap cas pot ser inferior.
2. Enviar una sol·licitud d’autorització administrativa per executar l’ERTO que inclogui la motivació per fer-ho. El Ministeri de Treball o la Conselleria d’Ocupació de la comunitat corresponent seran els encarregats d’autoritzar-lo.
3. L’autoritat ha de resoldre la sol·licitud en un màxim de 15 dies, incloent-hi una inspecció de treball per comprovar que aquesta està en regla.
4. Una cop tingui l’autorització administrativa, l’empresa ha de notificar l’acomiadament als seus treballadors amb el preavís corresponent de 15 dies.
5. Els empleats tenen la possibilitat d’impugnar l’acomiadament, ja sigui de forma individual o a través dels sindicats. Aquest procés es pot dilatar durant mesos, en funció de la complexitat de cada cas.

En qualsevol cas, el més recomanable per a un empresari que vulgui tancar el negoci per jubilació és que faci una consulta especialitzada a un professional sobre les possibilitats que té, la qual cosa li servirà per resoldre possibles dubtes i, sobretot, escurçar els terminis temporals al màxim que, en certs casos, poden allargar-se molt.