La importància de ser positiu

Per Patricia Ramírez.

El primer motiu pel qual convé mantenir-nos i enfocar-nos de manera positiva és perquè l’actitud contrària no funciona. Pensar en què pot fallar, en el que no controles, en el pitjor escenari, en totes les conseqüències negatives i com condicionaran la teva vida, no et convertirà pas en algú més resolutiu, capaç, creatiu, segur o feliç. Ser negatiu no funciona. Així doncs, només ens queda una alternativa: intentar pensar en termes útils i positius, encara que només sigui per tenir una millor qualitat de vida.

Les persones optimistes processen millor la informació negativa; malgrat l’optimisme, avaluen i controlen el risc, gestionen la informació complexa amb més claredat, tenen coneixement sobre quan cal persistir en la tasca o és millor retirar-se a temps, i treballen amb més creativitat i noves idees.

L’optimisme i la positivitat no són genètics, ni depenen de l’edat, ni de la qualitat de vida que té una persona. Només és una actitud davant la vida. La persona positiva no té una vida fàcil a favor seu, el que té al seu favor és la seva actitud. Ser positiu no t’assegura l’èxit, ni tan sols una vida plena, però sí que t’apropa a aquest objectiu, redueix el nivell d’estrès i permet contemplar l’entorn des d’una perspectiva més serena.

Tot necessita un equilibri. Pensar excessivament en positiu ens pot portar a minimitzar el risc d’una decisió i a no preveure allò en què es pot fallar, els inconvenients o desavantatges. Però d’aquí a veure-ho tot com un possible fracàs o com una cosa impossible, hi ha un terme mitjà.

La nostra manera d’avaluar i interpretar l’entorn condiciona la forma en què ens hi relacionem, les decisions que prenem i com ens sentim. Entre poc i massa. Ni ho podem veure tot aliè a la realitat per tal de tirar endavant amb els nostres somnis, ni ho podem veure com una cosa impossible. La positivitat no és una frivolitat. És contemplar el futur, els objectius i els canvis des del punt de vista d’allò que és possible, i confiar en la nostra capacitat, però tenint en compte les barreres per posar-hi remei.

Una persona optimista:

1. Cuida i mima els seus pensaments. Són la clau de tot. Epictet, filòsof estoic del segle i aC, deia que “la pertorbació emocional no és creada per les situacions, sinó per les interpretacions d’aquestes situacions”. Una de les diferències entre els qui gaudeixen, s’aferren a la vida i intenten treure’n tot el suc en igualtat de circumstàncies, rau en la seva capacitat per gestionar, triar o ignorar aquells pensaments que torpedinen el seu ritme de vida.

2. No jutja de manera negativa. Hem d’anar amb compte amb com interpretem el que passa al nostre voltant, perquè de nosaltres depèn en gran manera condicionar el futur i que aquest respongui a les expectatives que ens havíem marcat. Tenim un gran poder per comportar-nos i guiar-nos cap al que nosaltres pensem que pot ser.

3. Valora objectivament els problemes. Hem de valorar objectivament els problemes… però amb els ulls i la ment d’un optimista. D’aquesta manera estarem orientats cap a la recerca de solucions, en lloc de consumir-nos dins del problema.

4. Confia en els seus recursos i afronta els problemes. Mira la vida de cara, juga net, fa front al que s’esdevé (positiu i negatiu) amb autonomia i responsabilitat respecte al seu passat, present i futur. Intenta ser el que vol ser.

5. Actua com algú positiu amb solucions. William James, el pare de la psicologia, va dir: “Si desitja tenir una qualitat… actuï com si ja la tingués”. Per més negatiu que et sentis en un moment determinat, fingeix ser algú positiu: actua i pensa com ho faria un positiu, amb la manera d’arreglar-te, de pensar, de caminar, de somriure, de saludar, amb cada pensament, expressió i moviment. Si t’observes, veuràs com de ràpid respons a aquesta actuació, i quan menys t’ho esperis, t’adonaràs que no estàs actuant. Això no vol dir ser un farsant, significa fer-nos càrrec del nostre estat anímic i influir-hi amb responsabilitat per modificar-lo.

No recordo de qui és aquesta frase, però em sembla molt encertada: “Sempre que penso en una cosa negativa o preocupant, ho passo molt malament. Així doncs, he decidit deixar de pensar-hi”.