El gran gir demogràfic: l’onada platejada

Vivim més anys, tenim menys fills i la salut es democratitza cada vegada més per incrementar la nostra esperança de vida. Les piràmides poblacionals aviat perdran els seus noms davant un gran gir demogràfic sense precedents: l’onada platejada.

Segons l’expert en demografia Ilias Iakovidis, en els últims 20 anys l’esperança de vida a nivell mundial s’ha incrementat 6 anys, i s’espera que cada cinc anys augmenti un any més. L’envelliment és, per a PWC, una de les grans megatrends econòmiques. El 2050 hi haurà, per primera vegada en la història de la humanitat, més persones grans que joves. I Europa és una de les regions on l’onada platejada es farà sentir amb més força.

Annika Ahtonen, policy analyst, amb les dades d’EUROSTAT a la mà, prediu que a Europa les persones de més de 65 anys, que actualment als 27 estats membres representen el 17%, seran el 30% de la població el 2060. I mentre que la proporció de població en actiu es reduirà, els jubilats guanyaran terreny. S’estima que el 2060, els països membres hauran de destinar un 30% del seu PIB a les jubilacions i a la cura de la gent gran. I, com assenyala Ahtonen, encara no sabem d’on sortiran els diners per mantenir la sostenibilitat de les estructures econòmiques i l’estat del benestar. “El sistema de pensions està obsolet i cal replantejar-lo des de la base”, afirma Dr George Leeson, Co-Director de l’Institut de l’Envelliment de la Universitat d’Oxford.

Espanya no n’està al marge. Juntament amb el Japó, és el país amb una esperança de vida més gran: 83 anys. El 2017 ja era el país amb més persones grans d’Europa: el 20% de la seva població. I s’espera que el 2050, més del 40% de la població superarà els 65 anys.

La percepció que pesa sobre l’envelliment, assenyala l’OCED, sol associar-se a un segment dependent i deslligat de l’economia, a la baixa productivitat i a la sobrecàrrega que suposa en la despesa pública. Això no obstant, aquest escenari demogràfic futur cap al qual ens encaminem, ens predisposa a un imperatiu social i econòmic d’innovació, tant social, com organitzacional i tecnològica. Potser l’envelliment i el desenvolupament tecnològic tenen alguna cosa en comú.

Silver Economy: En què consisteix?

El concepte Silver Economy va ser creat per la Universitat d’Oxford per definir l’activitat econòmica d’un segment de la població pràcticament inexplorat: >50 anys. Silver pren el seu nom del característic color dels ‘cabells blancs’. La Silver Economy se centra en el consum de productes i serveis derivats de la necessitat d’aquest segment de la societat i en la creació de noves vetes de mercat específiques amb un alt potencial de generació de beneficis.

La Unió Europea des del 2015 impulsa la Silver Economy per convertir l’envelliment en una nova oportunitat de crear una economia de gran potencial. Els policy makers i les empreses s’han centrat, normalment, en segments generacionals més joves i han menyspreat o infravalorat l’envelliment actiu. Però amb la crisi, els silver seniors han estat l’únic segment que ha mantingut la seva capacitat adquisitiva, consumint productes i serveis i generant una economia sòlida. Aquest segment, lluny de ser homogeni, es pot dividir en funció de l’edat:

• Madurs (Mature): Dels 51 als 64 anys.
• Vells joves (Young-Old): Dels 65 als 74 anys.
• Mig vells (Middle-Old): Dels 75 als 84 anys.
• Vells (Old): Dels 85 als 94 anys.
• Molt vells (Very Old): Més grans de 95 anys.

Independentment de la seva edat, per les seves condicions físiques i intel·lectuals, la seva autonomia i les seves necessitats, tenim:

Així mateix, es tracta d’un segment que sol disposar de recursos econòmics suficients i té capacitat d’accedir a serveis no solament de salut sinó de lleure i viatge. Els seniors tenen necessitats específiques; els experts en Silver Economy distingeixen diferents segments econòmics associats a aquesta:

Sí, la solidesa econòmica de la Silver Economy obre la porta a la creació d’ocupació i de nous negocis en les activitats econòmiques més insospitades, com les assegurances de vida.