El futur de les pensions

El futur de les pensions a Espanya és avui dia un dels debats més candents a l’arena pública. El Director Corporatiu de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank, Enric Fernández, ens dóna les claus sobre aquesta qüestió.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

El primer que hem de saber és que l’esperança de vida ha augmentat a raó de sis anys en els últims quatre decennis. “I es preveu que s’allargui prop de vuit anys en els pròxims quatre”, apunta Fernández en un article publicat a l’Informe Mensual de CaixaBank, titulat El debat de les pensions. Segons apunta l’autor de l’article, de mitjana les dones avui més grans de 65 anys viuran fins als 88 anys i els homes fins als 84.

Segons les ‘Projeccions de Població 2016-2066’ de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), si avui dia els més grans de 65 anys representen el 18,7% del total d’habitants, el 2031 aquesta xifra augmentarà fins al 25,6% i fins al 34,6% el 2066. Les dades també revelen que el nombre de persones més grans de 100 anys augmentarà espectacularment, passant de 16.460 persones actualment a 222.104 en mig segle, la qual cosa elevarà l’esperança de vida a cotes mai vistes. Concretament, el 2066 ells viuran 88,5 anys de mitjana i elles 91,6.

“El desafiament és comú a la immensa majoria d’economies avançades però, a Espanya, la pressió de la demografia a mitjà i llarg termini és especialment alta, ja que la major longevitat es veu acompanyada per una taxa de fecunditat d’entre les més baixes del món. A més, Espanya té el hàndicap afegit d’un mercat laboral que presenta unes taxes d’ocupació relativament baixes”, explica l’economista en cap de CaixaBank.

Amb les xifres al davant es fa més comprensible la dimensió del problema a què s’enfronta Espanya quan es parla de pensions. Vegem-ho:

• Avui hi ha uns 18 milions de cotitzadors a la Seguretat Social (60% de les persones en edat de treballar)
• Hi ha uns 9 milions de persones més grans de 65 anys
• És a dir, hi ha uns 2 cotitzadors per cada jubilat

Ara bé, què preveuen els principals organismes i què indiquen les tendències demogràfiques?

• El 2050, amb una taxa d’ocupació igual a l’actual, la ràtio cauria a un cotitzador per cada jubilat
• Les persones més grans de 67 anys serien 14,5 milions

“Les tendències demogràfiques imposen un desafiament enorme sobre un sistema de pensions com el nostre, de repartiment, en el qual les pensions dels jubilats s’han de cobrir amb les aportacions dels cotitzadors”, assenyala Fernández.

En l’article ‘Els reptes de la demografia a Espanya’, que apareix al Dossier El Repte Demogràfic de l’Informe Mensual de CaixaResearch, ja s’apuntava aquesta tendència, segons vam veure al blog de VidaCaixa, i s’advertia de la complexitat de gestionar un futur cada vegada més incert amb relació a la pensió pública de jubilació. Es preveu, segons els autors, un “envelliment” progressiu de la societat espanyola. “L’any 1971, el 8,9% del cens tenia més de 65 anys, i ara el percentatge ha augmentat fins al 17,5% el 2015 i s’espera que se situï prop del 20,0% el 2020”, s’indica en l’article.

“La taxa de dependència dels més grans de 65 anys (la proporció de població més gran de 65 anys respecte a la que es troba en edat de treballar, entre els 16 i els 64) passarà del 27% el 2013 al 62% el 2050”, s’assenyala sobre la qüestió.

Fernández explica que les reformes realitzades en el sistema de pensions públic a Espanya estan encaminades a mantenir la seva sostenibilitat. “Es va retardar de manera esglaonada l’edat de jubilació, es va introduir un factor de sostenibilitat –que lliga la pensió a l’esperança de vida– i es va establir una fórmula que determina la revaloració anual de les pensions en funció de la situació pressupostària de la Seguretat Social (amb una revaloració mínima del 0,25%)”, detalla l’autor.

Ara bé, el problema, segons apunta Fernández, és que aquests factors de sostenibilitat van en detriment de la “generositat” de la pensió que cobra cada jubilat. “És previsible que durant la majoria d’anys en les properes dècades, les regles actuals implicarien revisions anuals del 0,25% per a les pensions. No en va, la Comissió Europea, per exemple, ha estimat una probable reducció de la ràtio entre pensió mitjana i salari mitjà, també anomenada taxa de substitució, d’uns 20 punts a llarg termini, fins a situar-la per sota del 40%”, afirma l’economista en cap de CaixaBank.

És precisament sobre la “generositat” de la pensió de què parlàvem on Fernández creu que cal posar l’accent i proposa les següents alternatives per explorar en aquest debat:

• Lligar de manera automàtica l’edat estàndard de jubilació a l’esperança de vida, com han fet als Països Baixos o a Dinamarca
• Augmentar els incentius per treballar durant més anys
• Obtenir recursos addicionals per al sistema de pensions
• Promoure l’estalvi privat per a la jubilació, de manera que pugui complementar les futures pensions públiques

Llegeix també: Què implica designar beneficiaris d’un pla de pensions, un PIES o una AIELT?

L’autor considera que tot això ha d’estar dins d’una “estratègia de política econòmica més àmplia, que persegueixi millorar les perspectives de creixement de la productivitat i l’ocupació, i assegurar la sostenibilitat de les finances públiques”.

Més informació:

Aquest és el futur de la pensió de jubilació a Espanya (segons experts i organismes oficials)

Com serà la pensió de jubilació d’aquí a 30 anys?