Espanya: un dels països més vells del món

La piràmide poblacional actual d’Espanya reflexa un país envellit. El motiu és que al nostre país coincideixen dos factors que determinen l’edat de la població: d’una banda, la baixa taxa de natalitat i de l’altra, l’augment de l’esperança de vida.

• Augment de l’esperança de vida: uns nous hàbits més saludables, l’accés generalitzat als serveis sanitaris i l’avenç de la medicina a l’últim segle, ha fet que l’esperança de vida creixi. Un exemple: si al 1992 l’esperança de vida per als homes era de 73,9 i de 81,2 anys per a les dones, al 2011 aquesta xifra va augmentar, arribant als 79,2 anys en els  homes i als 85 anys per a les dones. Tot i que la diferència entre els dos sexes es fa cada vegada menor, encara existeix a Espanya el fenomen de la “feminització de la vellesa”. Aquesta característica ve donada perquè les dades estadístiques, tant al nostre país com a la resta de països europeus, mostren una diferència significativa a favor de les dones, en relació a l’esperança de vida. A Espanya, aquesta bretxa entre homes i dones és lleugerament superior a la mitjana europea.

• Disminució de la natalitat: Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el nombre de naixements a Espanya va disminuir un 3,9 % l’any 2012. Aquest indicador ha patit descensos des de fa quatre anys. Entre els anys 2008 i 2012, el nombre total de naixements va passar de 519.773 a 453.637, fet que suposa una reducció del 12,8% en quatre anys. Aquesta pèrdua, unida al decreixement de la població femenina en edat fèrtil, ha fet que baixi la taxa de fecunditat (número mitjà de fills per dona).

Les dades de l’INE preveuen que Espanya passarà de tenir un 17% de població major de 64 anys el 2011 al 37% 41 anys després. Plantejar un horitzó, l’any 2052, en el qual cada persona activa s’hagi de fer càrrec d’una persona inactiva, obliga a reflexionar i repensar el futur del sistema de pensions i, el que és més important, el nivell de qualitat de vida de què gaudiran els futurs pensionistes. Per aquest motiu, els ciutadans i les ciutadanes han de ser conscients que, tot i que l’Estat els faciliti determinats recursos, haurien de ser proactius i no deixar el seu futur únicament en mans del Govern. Si es compleix aquest pronòstic, això suposaria que el nombre de pensionistes pràcticament es duplicaria passant dels 8 als 15 milions i, paral·lelament, la població en edat de treballar es reduiria en un 33% en aquest mateix període de temps.

D’aquestes dades es desprèn que el nostre país pateix una estructura poblacional desequilibrada que comporta un greu problema de sostenibilitat. Una piràmide de població equilibrada permet que una part de la població en edat de treballar generi les rendes per afrontar les despeses socials necessàries que garanteixin una adequada qualitat de vida i un futur sostenible. Per això, per poder gaudir d’una bona jubilació i garantir un futur tranquil, és important comptar amb un pla de pensions que permeti complementar la quantia pública.