Envellir és una actitud

Sabies que a la meitat dels espanyols no els preocupa el pas dels anys?

A VidaCaixa hem dut a terme un estudi que analitza la percepció dels espanyols amb relació a l’envelliment i a les persones grans. L’estudi s’emmarca dins “Seguir creciendo”, un projecte llançat per desmentir els tòpics vinculats a l’edat i a les diferents generacions, en el qual es dona veu a cadascuna d’elles.

La campanya està protagonitzada pel periodista Iñaki Gabilondo (Baby Boomer), la psicòloga Patricia Ramírez (Generació X) i l’escriptor i youtuber Javier Ruescas (Millennial), dirigits per la periodista Olga Viza.

Tots tres reflexionen sobre la importància de mantenir una actitud positiva davant el pas dels anys i coincideixen que hi ha una gran diferència entre envellir i créixer. “Créixer és aprendre sense parar, viure amb lucidesa”, explica Iñaki Gabilondo. Per a Patricia Ramírez és una qüestió d’experiència: “Créixer és omplir la motxilla de la vida d’experiències que ens fan ser més persones”. I per a Javier Ruescas està vinculat a les responsabilitats: “Créixer té a veure amb la presa de decisions”.

Viure cada dia amb una actitud positiva

Al nostre país hi ha una actitud positiva davant el fet d’envellir i, fins i tot, ens sentim més joves del que realment som: a partir dels 35 ens sentim 10 anys més joves i assumim el pas dels anys com un fet natural. Fins i tot un 21% dels enquestats són capaços de trobar coses positives al pas el temps. Ho veuen com a senyal de vida, d’experiència i de maduresa.

El que sí que ens importa, i molt, és l’aspecte. El 65% dels que sí que es preocupen per l’envelliment afirmen que el seu físic els seguirà important, independentment de l’edat.

Llavors, fins a quin punt envellir és una qüestió d’actitud? Segons el baròmetre, entre els enquestats que no es mostren preocupats pel fet d’envellir, el 61% creu que ser una “persona gran” és més una qüestió de caràcter que d’edat.

En quin moment deixem de créixer i ens fem grans?

El baròmetre també pretén definir en quin moment les persones deixen de ser joves i es converteixen en “persones grans” o “vells”. De mitjana, al nostre país es considera que:

• Una persona és “gran” quan ha superat els 56 anys.
• La “vellesa” comença als 73 anys.
• A partir dels 81 es considera que una persona és “anciana”.

Generacions i economia casolana

Els reptes socials als quals s’enfronten avui dia les persones grans se centren principalment en el seu benestar. El 79% dels espanyols destaquen la importància de mantenir una bona salut, el 76% apunta el problema de fer front a la soledat i el 71% creuen que s’han de mantenir actius.

En l’àmbit econòmic, el 72% dels espanyols afirmen que els preocupa la quantia de la pensió. A més, set de cada deu es mostren preocupats per la pèrdua de poder adquisitiu durant aquesta etapa de la vida. Que la pensió pública sigui suficient per viure preocupa al 75% de les dones i al 68% dels homes i disposar d’estalvi complementari preocupa al 56% de dones però al 47% dels homes.

Tres generacions, una realitat

Tant si ets Millennial com si pertanys a la “Generació X” o la “Generació del Baby Boom”, és possible que t’hagis sentit allunyat de la manera de pensar de persones més grans o més joves. En realitat, no som tan diferents. Vols saber-ne més?

Descobreix la llista de reproducció amb tots els vídeos!

També pots escoltar les paraules de tots els protagonistes al podcast de Spotify!