El millor regal de reis: ensenyar als teus fills a estalviar

Molts regals i poc carbó. Això és el que demà es trobaran alguns nens i nenes al despertar. I és que cada any es repeteix la història en moltes llars: els Reis Mags omplen als més petits de joguines i els grans acabem criticant l’excés de regals.

Un dels regals, que no es pot embolicar però que durarà tot l’any, és introduir els fills en la cultura de l’estalvi. “Si els fills veuen que els pares practiquen l’estalvi, que vigilen els seus recursos, que aposten per la sobrietat i per l’austeritat, aprendran la cultura de l’estalvi i de la responsabilitat financera”, apunta el filòsof i teòleg Francesc Torralba.

En aquest sentit, la primera lliçó és que els pares poden predicar amb l’exemple si eviten comprar de manera compulsiva i ensenyen a comparar preus, establint prioritats per distingir allò necessari d’allò desitjat.

Més enllà de “l’exemple”, hi ha altres consells senzills la finalitat dels quals és educar a les futures generacions sobre la cultura de l’estalvi i demostrar-los que el temps és el millor aliat.

Parlem de diners

Imaginem que estem en un caixer automàtic amb els nostres fills i posem-nos en la seva pell. Ells veuen que només tocant uns botons surten uns bitllets que serveixen per comprar coses. I si els diners s’acaben? Fàcil! Tornem a la màquina i ens en donarà més. Si no entenen que aquests diners surten del banc perquè nosaltres els hem deixat allà, no entendran perquè ens neguem a gastar.

Amb 5 o 6 anys, els nens ja poden entendre conceptes financers bàsics. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aconsella aprofitar per parlar amb ells sobre els diners en situacions com quan paguem una compra, comparem preus en el supermercat, planegem les vacances o canviem de tarifa telefònica.

La paga, el seu primer sou

Fins que els nostres fills no vegin que si avui es compren dues bosses de llaminadures pot ser que la setmana que ve no en tingui ni per a un xiclet, no acabaran d’entendre la importància d’administrar bé els diners. Els experts aconsellen donar una quantitat setmanal amb la possibilitat de guanyar alguna cosa extra a canvi de fer feines addicionals. Dues lliçons en una: planificar uns ingressos regulars i saber que la feina ben feta té recompensa.

Però… alerta! No hem de caure en la trampa d’avançar diners cada cop que el nen o la nena vulgui comprar alguna cosa i no li arribi la paga. L’arrel dels problemes d’endeutament de molts adults és precisament el “comprar ara i pagar després”.

Presentar al “porquet estalviador”

Torralba subratlla que “és bo que s’adonin que conquistar qualsevol objecte de desig exigeix temps, esforç, treball i voluntat”. Segur que molt aviat tindreu l’oportunitat per ensenyar al vostre fill com fer-ho, senzillament espereu que s’encapritxi d’alguna cosa. És el moment ideal per explicar-li que pot comprar-ho amb els seus diners i que vostè li ensenyarà a planificar i estalviar per a aconseguir-ho.

Pot ajudar-li a entendre que com més estalviï, menys temps trigarà. Per als més petits, pots guardar els diners en una guardiola transparent. Veure com el contingut augmenta ajuda a motivar-los i és essencial que la primera experiència d’estalvi sigui positiva. Aquest serà el cas si els primers objectius s’assoleixen en dues o tres setmanes. Fins i tot pot pagar-li un interès: per cada 10 euros a la guardiola, afegir 50 cèntims o més.

El primer compte bancari

Comencem a entrar en el món dels grans i el porquet ja no és seriós… És aconsellable fer d’aquest moment una ocasió especial i acompanyar-lo a l’oficina. Si es pot concertar cita prèvia millor perquè el nen recordarà aquesta encaixada de mans i li donarà importància a l’esdeveniment.

Evitar el “ho vull i ho vull ara”

“És essencial educar el desig i el valor de l’espera”, explica Torralba. “Contestar afirmativament a tots els desigs dels nostres fills és construir petits dèspotes, persones incapaces de tolerar la frustració que comporta la negació”, afegeix. No volem un petit dictador corrent per casa, així que serà millor ensenyar-los a no caure en el “ho veig i ho vull”.

Amb la finalitat de protegir-los del bombardeig diari de missatges publicitaris, la CNMV dóna alguns consells per ajudar a desenvolupar la seva capacitat d’anàlisi crític. Per exemple, explicant-los que la publicitat només explica allò positiu d’un producte i animar-los a inventar un anunci d’una joguina o aliment que no els agradi, així veuran com és possible vendre l’invendible.

Segur que als tres Reis Mags no els importa si els pares donem també un regal als nostres fills durant tot l’any: ensenyar a gestionar, estalviar i invertir els seus diners.