Separació de béns o guanys; em convenen les finances conjuntes?

El matrimoni és un pas molt bonic i important a la vida d’una parella: planejar la primera mudança junts, decorar la sala d’estar, convidar la família, organitzar el casament, el viatge de nuvis i un pla de futur junts. No obstant això, també comporta certa burocràcia que cal fer quan decidim fer el gran pas. Comprem la casa junts? Quin nom posarem als nens? Optem per separació de béns o guanys? Aquesta última pregunta sol portar molts mals de cap previs a la nova aventura, però amb una bona explicació sobre què és cada ítem, les característiques i diferències principals, podrem escollir l’opció que s’adapti millor a la nostra situació personal. Som-hi!

Abans de començar

A Espanya hi ha diversos tipus de règims econòmics matrimonials: societat de guanys, separació de béns i de participació. Aquests models dictaminen com volem organitzar els béns i els patrimonis que s’obtinguin durant el matrimoni i, en cas de separació, com es repartiran.

Cal saber que en contraure matrimoni, es poden formalitzar unes capitulacions matrimonials, que és una mena de contracte legal en què es recull el tipus de règim econòmic acordat entre les dues parts. Aquestes capitulacions s’han de dur a terme davant d’un notari perquè puguin ser validades. En aquest contracte es pot incloure certa autonomia i flexibilitat a l’hora de gestionar assumptes econòmics i patrimonials dins la legalitat i el respecte dels drets de cada part.

Societat de guanys: què és

Si entrem en termes tècnics, segons l’article 1344 del Codi Civil, la societat de guanys és quan tots els guanys o beneficis per ambdues parts es fan comuns per als cònjuges i seran atribuïts per la meitat en cas que es dissolgui el matrimoni. També s’inclouen en aquest règim les vides generades durant el matrimoni. 

Com funciona la societat de guanys?

Aquest règim es divideix en tres patrimonis diferents: el patrimoni privatiu de la dona, el patrimoni privatiu i el patrimoni de guanys o comú. 

Per entendre com funciona aquest règim, te’n presentem els aspectes clau:

• Béns guanys: tots els béns i guanys adquirits durant el matrimoni es consideren béns guanys. Això inclou salaris, propietats, inversions i qualsevol altre ingrés generat durant la unió matrimonial.

• Béns privatius: els béns que cada cònjuge tenia abans de contraure matrimoni o aquells que rep com a herència o donació durant el matrimoni es consideren béns privatius. Aquests béns no es comparteixen i pertanyen exclusivament al cònjuge que els posseeix.

Gestió de la societat de guanys

Tots dos cònjuges tenen la mateixa capacitat de gestió sobre els guanys. Això significa que tots dos poden prendre decisions sobre la compra, la venda o la gestió d’aquests béns sense necessitat de consentiment de l’altre. Per norma general, per poder fer qualsevol d’aquestes accions hi ha d’haver consentiment exprés o tàcit entre les dues parts.

Dissolució de la societat de guanys

Això significa que tots dos poden prendre decisions sobre la compra, la venda o la gestió d’aquests béns sense necessitat de consentiment de l’altre. En cas de divorci, els guanys es reparteixen equitativament entre tots dos cònjuges, llevat que s’estableixi un acord diferent. En cas de mort, els guanys es reparteixen entre el cònjuge supervivent i els hereus legals.

Per poder dissoldre el règim econòmic d’una societat de guanys hi ha d’haver diverses causes, separades en dos grups: 

• Causes automàtiques: quan es dissol el matrimoni per mort o per divorci a partir de la data de la sentència, per nul·litat del matrimoni, després de la sentència ferma de separació legal o en els casos que es canviï el règim econòmic.

• Causes a petició d’un dels cònjuges: si es declara incapacitat, absència, fallida, declaració en concurs de creditors o se certifica una condemna per abandonament a la família per part de l’altre cònjuge. També en els casos que un dels cònjuges faci accions de gestió patrimonial fraudulenta o perillosa per als drets de la seva parella. Quan hi hagi una separació de fet, abandó del lloc de residència o mutu acord durant més d’un any; o bé quan s’incompleixi de manera constant i greu el deure d’informar sobre les activitats econòmiques i els resultats obtinguts.

Com es liquida la societat de guanys

En cas d’una situació de dissolució de la societat de guanys, es donarà pas a una liquidació dels guanys del matrimoni, això vol dir que es distribuiran els béns obtinguts durant el matrimoni. Per poder liquidar-los, un cop comenci aquest procés es farà un inventari i el jutge decidirà els béns i els deutes que s’han d’incloure en la separació de béns. Després d’una valoració econòmica del patrimoni, l’objectiu és que els béns es reparteixin de la manera més equitativa possible. Aquesta acció es pot fer davant de notari perquè quedi constància de tot. Un cop feta aquesta divisió, es considera a efectes legals que la liquidació està feta. 

Què és la separació de béns: tot el que cal saber

Com bé indica el seu nom, el règim de separació de béns és aquell en què cada cònjuge manté els béns que tingués en el moment inicial del matrimoni i qualsevol dels que adquireixi al llarg del matrimoni. De la mateixa manera, cadascun dels cònjuges es fa càrrec de la mateixa administració del patrimoni. 

En algunes comunitats autònomes, com ara Aragó, Balears, Catalunya i el País Valencià, la separació de béns s’aplica de manera directa si els cònjuges no fan les capitulacions matrimonials.

Funcionament de la separació de béns

En els matrimonis que escullen aquest model econòmic, les dues parts han d’ajudar a cobrir les despeses familiars, l’educació i la instrucció dels fills, així com l’assistència sanitària i l’atenció a la llar. Això es pot fer a través dels ingressos de cada part i també de la contribució a la feina domèstica. 

Els deutes durant el matrimoni han d’estar diferenciats, sobretot els que hagin estat contrets amb altres persones externes al matrimoni, que s’hauran d’assumir individualment. En segon lloc, per saldar els deutes familiars, es respon amb els béns dels dos cònjuges, així com amb la part concreta del matrimoni que hagi ocasionat aquest deute. 

Tot i que la base principal d’aquest règim és que cadascú pugui administrar els seus propis béns, es pot incloure el cònjuge com a gestor. A més, les operacions com a venda o arrendament de l’habitatge habitual s’han de prendre en consens de les dues parts. 

I si tenim fills?

Hi ha molt de debat quant a si la separació de béns convé o no quan es tenen fills, ja que malgrat la llibertat que ofereix aquest règim econòmic, la facilitat que s’ofereix en els casos de separació o el pagament de càrregues familiars segons el patrimoni individual, són característiques positives per a cada cònjuge. Això no obstant, pot no ser del tot equitatiu en els casos en què una de les parts tingui un major o menor patrimoni econòmic. 

Separació de béns o guanys: diferències principals

A l’hora d’escollir entre aquests dos règims és important saber-ne les diferències:

Societat de guanys

• Propietat compartida: A la societat de guanys, tots els béns i guanys obtinguts durant el matrimoni es consideren propietat compartida dels dos cònjuges, llevat que es demostri el contrari. Això inclou salaris, propietats, inversions i altres ingressos.

• Béns privatius: Els béns que cada cònjuge tenia abans de casar-se o que rep per herència o donació durant el matrimoni es consideren béns privatius i no es comparteixen.

• Gestió conjunta: Tots dos cònjuges tenen la mateixa capacitat de gestió sobre els guanys, cosa que significa que poden prendre decisions financeres sense que calgui el consentiment de l’altre.

• Divisió en cas de divorci: En cas de divorci, els guanys es reparteixen equitativament entre tots dos cònjuges, llevat que hi hagi un acord diferent.

Separació de béns

• Propietat individual: En el règim de separació de béns, cada cònjuge manté la propietat i el control total sobre els béns i finances propis. No hi ha béns comuns, i cadascú és responsable dels seus propis deutes.

• Béns privatius des de l’inici: Els béns que cada cònjuge tenia abans del matrimoni i els que adquireix durant el matrimoni es mantenen com a propietat individual i no es comparteixen automàticament.

• Gestió independent: Cada cònjuge és responsable de gestionar els propis actius i finances sense necessitat de consultar o comptar amb el consentiment de l’altre cònjuge.

• Divisió en cas de divorci: En cas de divorci, cada cònjuge reté la propietat dels seus béns privatius, i no se’n produeix una distribució. Els béns adquirits conjuntament durant el matrimoni es reparteixen d’acord amb el que estableixin els acords prenupcials o el jutge.

Règim de participació: en què consisteix?

El tercer, i gran oblidat, règim econòmic matrimonial és el de participació, que és el model on cada part del matrimoni obté el dret de participar en els guanys de l’altre durant el temps que duri el matrimoni. Es podria dir que és un règim que unifica els dos anteriors, ja que els cònjuges mantenen separats els seus patrimonis individuals durant el matrimoni, però si es divorcien, els guanys es poden repartir entre tots dos cònjuges. Aquest model és el menys freqüent a Espanya.

Conclusió

En conclusió, l’elecció del règim econòmic matrimonial a Espanya és una decisió fonamental que cal prendre amb cura i consideració. Cadascun dels règims, sigui la societat de guanys, la separació de béns, o qualsevol altre, té les seves pròpies característiques i repercussions en les finances i relacions de parella. 

La societat de guanys promou la compartició de recursos i la igualtat financera mentre que la separació de béns ofereix autonomia i protecció d’actius individuals. L’elecció dependrà de la situació financera, les preferències personals i els objectius de cada parella.

És essencial recordar que, independentment del règim escollit, es poden personalitzar i ajustar els acords prenupcials per adaptar-los a les necessitats específiques de cada parella. A més, buscar assessorament legal abans de prendre una decisió és una pràctica prudent per comprendre completament les implicacions legals i financeres de cada règim. En última instància, l’objectiu principal de l’elecció del règim econòmic matrimonial és proporcionar seguretat i claredat per a l’economia en parella i en possibles situacions de separació o defunció.