Els estudis de Lara Aknin, amb una població de més de dues-centes mil persones, demostren una correlació entre generositat i felicitat, independentment de la renda mitjana del país.
Algunes de les preguntes o activitats a les quals havien de respondre els participants, independentment de si vivien en països com Canadà, amb una renda per capita més gran, o Sud-àfrica, consistien a decidir si es feien un autoregal o, en comptes d’això, feien un regal a un nen hospitalitzat. Tant els canadencs com els sud-africans van aconseguir més benestar emocional quan regalaven als nens hospitalitzats que quan es feien l’autoregal.
Molts altres estudis han relacionat la generositat, ajudar els altres o l’altruisme amb la felicitat. I és que, igual que el sexe o el menjar, ajudar altres persones facilita la supervivència. Ajudar els altres estimula els nostres circuits de recompensa, ja que s’allibera dopamina, i també oxitocina, la neurohormona de la compassió i l’amor.
Malgrat que en aquests moments patim una crisi de valors en la qual sovintegen els comportaments individualistes i ens envaeixen amb discursos basats en el “jo m’estimo” o “fins que no t’estimis tu, no podràs estimar els altres”, el cert és que aquesta societat ha sobreviscut perquè hem estimat els altres. Perquè moltes vegades ens surt de dins la conducta d’ajudar de manera espontània.
Moltes persones al·leguen que tenen poc temps per a elles mateixes com per dedicar-lo a altres persones. La crisi econòmica i la inflació per les quals passem tampoc contribueixen a fer donacions, regalar o ajudar altres persones. A molta gent els agradaria aportar més, però no saben ni com, ni quan, ni on. I és que, a vegades, les nostres expectatives respecte a la conducta prosocial i l’altruisme són altíssimes. Pensem que, si no ens dediquem en cos i ànima a projectes solidaris que suposen molt de temps, no estem fent res. Però hi ha una varietat infinita de maneres d’ajudar en les quals potser no cal implicar-se al màxim nivell. Perquè el poc que cada persona pugui donar, amb el seu temps, feina o diners, és molt en relació amb les necessitats que tenen tantíssimes persones. I sempre alguna cosa, per poc que sigui, és més que no implicar-se gens.
Seria fantàstic que un dels propòsits per a aquest any 2023 fos implicar-se en la vida d’altres persones, de la manera que sigui. Et facilito algunes idees que, juntament amb la teva creativitat, poden ser exemples del que podem fer. Prestar ajuda millora la vida d’altres persones, però també millora la teva. I esdevenim un exemple i guia per als nostres fills, parella, família o amics. Perquè ajudar té un efecte en cadena. És un comportament que desperta l’interès d’altres persones. L’altruisme també fomenta l’agraïment amb la pròpia vida. Ens ajuda a relativitzar problemes propis en veure el món des dels ulls d’altres persones.
Amb què et podries implicar tu?
Tots podem contribuir a un món millor. Tots podem fer que la vida d’altres persones sigui més amable, més fàcil i bonica. I recorda-te’n: el teu cor i benestar emocionals s’enforteixen quan enforteixes la vida d’altres persones.
La teoria de la Phoebe Buffay a Friends és certa: les llagostes s’enamoren i conviuen…
De vegades, l’edat pot ser un obstacle per trobar feina. Per ajudar a la reinserció…
Tenir cura d’un familiar en una situació de dependència és una feina que requereix temps…
El sistema de pensions a Espanya és un dels pilars del nostre estat del benestar.…
La necessitat d’un objecte que et permeti transportar objectes personals, entre ells els diners, és…
L’augment de preus afecta la teva butxaca i la inflació s’ha convertit en un tema…