Cinc claus per ser feliços en la maduresa

Existeix una fórmula infal·lible per aconseguir la felicitat? Tot i que un grup d’investigadors britànics assegura haver trobat una equació que calcula el nivell de felicitat d’una persona en un moment precís, ningú té encara la recepta exacta per generar-la. Avui és el Dia Internacional de la Felicitat i som més conscients que mai que els beneficis d’aquest sentiment tan preuat són múltiples. Per sort, els consells per apropar-s’hi, també.

Rafael Santandreu, psicòleg i autor del best-seller europeu Las gafas de la felicidad, comença qüestionant una idea generalitzada: “Curiosament, molta gent creu que el període més feliç de la vida d’una persona és la infantesa o la joventut, però hi ha molts estudis que diuen el contrari: que el període més feliç de la vida és la maduresa”.

Santandreu dóna tres raons: “Perquè es té més temps lliure per a les aficions, perquè es perden complexos i autoexigències esbojarrades, i perquè es recorden més coses boniques a les quals associar el dia a dia”. I una altra que segurament ens sona: “Tot és al cap”. Això és el que defensa la psicologia cognitiva, “la nostra fortalesa mental depèn del nostre diàleg intern, del que ens diem a nosaltres mateixos cada dia”.

Posem-ne un exemple. I no un exemple qualsevol: Matthieu Ricard, als seus 69 anys, ha estat declarat “l’home més feliç del planeta”. Aquest genetista francès va obtenir una nota excel·lent en un estudi sobre el cervell fet per la Universitat de Wisconsin, als Estats Units. Biòleg molecular que va decidir convertir-se al budisme i va arribar a ser assessor personal del Dalai-lama, Ricard opina que tots estem interconnectats i que la recerca de la nostra felicitat no funciona sense la dels altres.

No hi ha fórmules infal·libles, però sí bons consells

Santandreu marca cinc claus per tenir una vida plena i feliç en la maduresa:

1. Mantenir un diàleg intern constructiu: tornem al poder de la suggestió, a la psicologia cognitiva. Eliminem idees com “ara comença la davallada” i canviem l’enfocament sabent que “ara tindré el meu millor moment vital”. Aquesta idea és compartida per la psicòloga Patricia Ramírez: “Sentir-se més o menys gran depèn en gran part dels nostres pensaments”.
2. Tenir mà esquerra: els canvis són inherents a la vida. “És veritat que a partir dels 25 anys comencem a perdre facultats, però també n’arriben d’altres: experiència, calma, intel·ligència emocional… Cada període necessita que canviem i és bo tenir mà esquerra per fluir amb aquests canvis.
3. Activar la col·laboració: El psicòleg destaca aquí una realitat que sovint passa desapercebuda, però que és molt important: “ tot arreu hi ha gent meravellosa en la mateixa situació que nosaltres desitjant cooperar i estimar. No deixem mai de conèixer gent nova de la nostra edat, estimulant i plena de positivitat. Quan ens fem grans, s’obren noves possibilitats de col·laboració amb altres persones: busquem-les i unim interessos”.
4. Aprendre a apreciar l’arruga: “L’ecologia ens ensenya que tots els fenòmens naturals són bons. Per això, l’arruga és bella. Jo cada dia trobo més boniques les dones madures: plenes d’experiència, plenes de bellesa complexa i matisos que em parlen de la seva saviesa. Fem això amb ells, elles i amb nosaltres mateixos. Comencem a gaudir de la maduresa”.
5. Tenir cura de la salut: no es tracta només de l’esport. “Cuidar-se és una afició divertida, interessant i molt profitosa”, diu Santandreu, que recomana menjar sa, passar temps enmig de la natura i aprendre medicina per cuidar-se millor.

És possible que no existeixi la buscada fórmula de la felicitat, però en vista de tots aquests consells queda clar que, com va dir el filòsof i escriptor francès Blaise Pascal, “estant sempre disposats a ser feliços, és inevitable no ser-ho alguna vegada”.