El meravellós i divertit psicòleg Richard Wiseman –el podeu conèixer a través de la seva pàgina Quirkology o pels seus llibres Rarologia i 59 segons– ha realitzat nombrosos estudis sobre la sort, els afortunats i els no afortunats. I les seves dades són sorprenents. En una de les seves investigacions havia penjat bitllets d’un dòlar en un arbre al carrer, com si fos un arbre de Nadal. Posteriorment demanava als participants, afortunats i no afortunats, que passegessin pel carrer. Sorprenentment, les persones que es creien afortunades a la vida veien els dòlars i, en veure’ls, n’agafaven un. En canvi, les que es consideraven persones amb mala sort, ni tan sols els veien.
Les persones que creuen tenir bona sort despleguen una mena de radar amb el qual detecten coses bones a la vida. La capacitat d’emmagatzematge és il·limitada, però la nostra capacitat d’atenció és limitada. Així doncs, som conscients i lliures de triar en quins detalls, en quines persones, en quin tipus d’informació i estímuls fixem l’atenció. Resulta que la gent que creu tenir bona sort posa el focus d’atenció a crear oportunitats. Estan atents a les persones que els poden ajudar, proposen plans en què altres s’ofereixen a aportar, passen per alt la informació que resta i també esperen coses bones de la vida. El resultat és que, si esperes un premi, si esperes que les coses et vagin bé, d’alguna manera participes activament a crear-les. De fet, se sap que la gent amb bona sort es compromet més, inverteix més esforç i és més perseverant perquè pensa que li anirà bé, que la vida es portarà bé amb ells. Per contra, les persones negatives anticipen el fracàs i no creuen en la generositat d’altres persones. Per tant, no generen vincles de connexió i no comparteixen les seves idees perquè “total, per a què, si al final no sortirà bé”. I aquesta mateixa negativitat els porta a perdre abans de jugar, a tirar la tovallola abans que el fracàs sigui inevitable. Aquest fenomen també es coneix com la profecia autocomplerta.
No podem negar que hi ha una part de la vida no controlable. No sabem si és el destí, la casualitat, la bona o mala sort, com per exemple que et toqui la loteria o que t’atropelli un brètol que anava begut. Però també és cert que en gran part som els arquitectes i protagonistes de la nostra vida. I que a través de la il·lusió, el focus d’atenció i una motxilla carregada de valors, som capaços d’invertir, revertir i crear un projecte de vida. Podem alterar les ratxes, podem influir en la nostra sort? Sí. Vegem com:
Res no passa si tu no t’hi involucres.
La teoria de la Phoebe Buffay a Friends és certa: les llagostes s’enamoren i conviuen…
De vegades, l’edat pot ser un obstacle per trobar feina. Per ajudar a la reinserció…
Tenir cura d’un familiar en una situació de dependència és una feina que requereix temps…
El sistema de pensions a Espanya és un dels pilars del nostre estat del benestar.…
La necessitat d’un objecte que et permeti transportar objectes personals, entre ells els diners, és…
L’augment de preus afecta la teva butxaca i la inflació s’ha convertit en un tema…