Espígol, estrès. Llimona, concentració. Els beneficis de l’aromateràpia que no coneixies

Quantes vegades t’has llevat de mal humor però l’olor de cafè t’ha canviat la manera d’encarar el dia? Les olors afecten més del que ens imaginem la nostra ment i el nostre ànim.

Hi ha infinitat de tècniques per cuidar-se a mesura que ens fem grans. L’aromateràpia n’és una i cada vegada està més estesa. Les olors ajuden el nostre organisme a millorar problemes cardiovasculars, de memòria i fins i tot d’ansietat, per exemple. La clau consisteix a saber quina solució cal aplicar a cada cas per tal d’afrontar amb més eines els problemes associats a cada etapa de la vida.

Llegeix també: Riure millora la salut i allarga la vida ¿Rius prou?

Hi ha molts tipus d’olis essencials amb diferents aplicacions, com els que comparteix Beverley Hawkins, fundadora del West Coast Institute of Aromatherapy (Vancouver). Aquí teniu una breu guia perquè pugueu començar de seguida:

Llimona: Augmenta la concentració i calma l’ansietat.

Espígol: Controla l’estrès emocional.

Gessamí: Combat la depressió. Té propietats revitalitzadores que produeixen sensació de confiança, optimisme i energia.

Romaní i canyella: Treballen per retenir la memòria i mitiguen la fatiga mental.

Menta: Potencia l’energia, promou la concentració i estimula el pensament.

Ilang-ilang: Alleuja els dolors crònics.

Llorer: Reforça la capacitat de concentració i de memòria.

Encara no hi ha base científica per afirmar que les diferents aromes per si mateixes generen tranquil·litat, eufòria o excitació; metges i psicòlegs estan d’acord que les sensacions que percebem a través de l’olfacte estan condicionades per les nostres vivències. I no solament això, sinó que, a més, les aromes provoquen també reaccions fisiològiques que transmeten al nostre cervell senyals per avisar si un producte és beneficiós o perjudicial per al nostre cos.

Les olors no arriben directament al cervell. El procès és una mica més complicat. Les molècules presents en les aromes produeixen un senyal elèctric que arriba al cervell. Aquest les classifica i les compara amb la seva base de dades –un arxiu d’olors que emmagatzemem des que naixem—. Quan olorem alguna cosa, recordem tot el que coneixem d’ella.

Aquest descobriment no és nou. Des de fa segles, xinesos, hindús, egipcis i grecs han fet servir les aromes per crear cosmètics, perfums o medicines. Però no va ser fins al 1935 que el químic francès René-Maurice Gattefossé va encunyar per primera vegada el terme “aromateràpia”.

Així, aquesta tècnica mil·lenària aprofita els impulsos que rep el cervell per millorar la salut física, mental o totes dues. És per això que es tracta d’una eina molt utilitzada, per exemple, en pacients amb càncer, ja que els ajuda a millorar la seva qualitat de vida i a reduir la tensió i l’ansietat. La clau científica de tot plegat és que la part del cervell associada a l’olor és la mateixa que la de la memòria. L’aromateràpia es basa en les reaccions que generalment tots compartim davant les olors més comunes, però també conservem a la memòria records associats a aromes que només nosaltres podem interpretar.